dimecres, 8 d’octubre del 2008

Definicions

Saber ordinari: Es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què de les coses.

Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera. Busca no només el què sinó el per què.
Saber filosòfic:rigorós, sistemàtic que vol trobar les respostes últimes als grans enigmes de l'ésser humà.

Ciència: experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi. Es sol utilitzar en les ciències.

Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: s’obté una conclusió general a partir de casos singulars coneguts per l’experiència per elaborar una llei general.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat confirmada. Quan es confirmen es converteix en llei.

Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

Teoria:
Conjunt de lleis d’una ciència.

Falsació: una hipòtesi és refuta o falsa, quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts.

Comprensió: consisteix en captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins els fets.

Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.
Mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment.

Empirisme: separa les dues fonts del coneixement l’experiència i la raó i es basa en l’experiència.

Mètode trascendental: no mira d’esbrinar quin es l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo i donar-ne raó.

Joc de llenguatge: models que descriuen les situacions comunicatives amb formes de vida.

Hermenèutica no normativa: No posa normes a la comprensió. Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possibles la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral. Normes de la comprensió.

Ontologia:
tracta sobre l’ésser.

COMENTARI















1.Explicar idees principals.

El text ens parla de la filosofia i de l’aclariment lògic dels anunciats. Posa enfasis a que no es tracte d’una cosa teòrica sinó pràctica es una activitat que permet tenir les coses, idees, pensaments clars.

2.Posar-li títol.

L’aclariment.

3.Quina es la filosofia dins del text?Per què Wittgenstein. Afirma que la filosofia es una activitat. Comenta la frase subratllada.

La filosofia dins del text té la funció d’aclarir i precisar amb precisió tots els pensaments. Per aquesta manera afirma que la filosofia es una activitat i per tant, aclarir els pensaments d’una manera precisa.

4.Quin mètode està emprant l’autor?Compara amb altres mètodes.

L’autor utilitza el mètode analiticolingüístic que considera que la major part dels problemes filosòfics es plantegen perquè les expressions filosòfiques creen confusions. Per això analitzen el llenguatge i intenten aclarir-ho. Consideren la lògica com el llenguatge perfecte. Assenyalen que a la filosofia li toca aclarir de manera lògica els pensaments. Comparat amb el transcendental que no mirar d’esbrinar l’origen del nostre saber sinó que mira de fonamentar-lo i de donar-ne raó. Descobrir les condicions que ens fan capaços de pensar, actuar, esperar, per tant es fa una pregunta: ”Què és l’ésser humà?”. Comparat amb el mètode empirista que es centra en l’origen de la filosofia i el valor dels nostres coneixements que depenen de l’experiència sensible, per tant, la finalitat és explicar tots els nostres coneixements referint-los a l’origen dels quals. El analiticolingüístic es centra en el llenguatge i per això, la tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.

5. Busca informació sobre Wittgenstein.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Qüestions

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho
-Una persona vella que ha viscut molts anys.
Crec que tampoc és savia del tot, però té coneixement i experiència de la vida, perquè la seviesa no nomès és als llibres sinò que també, ens la marca la vida.

Mètodes filosòfics


dimecres, 1 d’octubre del 2008

Els problemes de la vida contemporània

1. Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?
L´home fuig del seu propi buit, només es qüestiona les preguntes del dia, és a dir, no ens preocupem ni reflexionem dels problemes quotidians o importants. L´home es torna superficial.

2. Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Sí. Intento reflexionar sobre les meves decisions em qüestiono freqüentment la rutina diària.
Que faig aquí ?

3. Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?
L´home fuig de si mateix, fa transcorre la vida sobre la superfície de si mateix. Renuncia a adaptar actituds radicals i últimes.