Es millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet, més val ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet

Personalment, estic d’acord amb la frase anterior ja que penso que és millor ser una persona insatisfeta per què et fa possible cercar noves experiències, coneixements, alternatives,... que existeixen i que podem trobar al llarg de la vida. Per tant, aquesta persona sempre buscarà, a l’àmbit que sigui, noves fonts de coneixement que el faran adaptar-se a noves situacions. Gràcies a què es pot a adaptar, el farà una persona més dinàmica, flexible i oberta a nous suggeriments. D’altra banda, una persona satisfeta no busca l’excel·lència ni millorar cap àmbit de la seva vida, sinó que ja es troba acomodada amb allò que te i amb allò que fa. Per tant, serà una persona que no s’obrirà a noves experiències i serà rígida, estàtica, tancada,...

Penso que ser una persona insatisfeta no es quelcom negatiu com pugui semblar, sinó que es com un motor que et mou a provar, experimentar i anar-te enriquint al llarg de la vida. De la mateixa manera, ser una persona satisfeta amb tot el que te o fa, que podria semblar una cosa positiva, fa marcar un sostre o uns límits i la persona queda més limitada.

En conclusió, penso que el millor seria trobar un punt d’equilibri entre estar satisfet, però en alguns temes tenir un cert grau d’insatisfacció que et mogui a voler trobar noves sortides.

I una foto del viatge:

COMENTARI 6

Idees principals:

En el text anterior Kant ens dóna la seva opinió sobre la dignitat de les persones on diu que aquestes no tenen preu i que són un fi per a si mateix. També exposa el tema de la moralitat on diu que dins d’un regne de fins les persones seriem fins i no mitjans.

Títol: La importància de la moralitat.

Comentari:

Kant en el text considera que les persones són éssers que són fins per si mateixos, és a dir que serà la llei moral protegeixi als éssers que tenen un valor absolut, en si. L’autor diu també que tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat. Però ens parla de la moralitat, on afirma que el fet de què l’ésser humà tingui moral fa el fet de no tenir preu.

Viatge!!!

Demà dia 18 marxem a Amsterdam-Brusel·las-Paris!! Ens veiem a la tornada!!

COMENTARI 5

Idees principals:
El text anterior d’Aristòtil ens parla de l’home on diu que té una funció específica que es basa en l’activitat de l’ànima i que l’home bo fa el mateix depenent de les virtuts que ell posseeixi. Les virtuts s’adquireixen al llarg de la vida.

Títol:
Cercant la felicitat

Comentari:

Aristòtil afirma que l’home bo també realitza l’activitat racional però, com diu en el text bé i meravellosament, i realitzar-la segons la virtut adequada. Per tant, quantes més virtuts posseeixi una persona, tindrà una vida més completa. Aristòtil defensa l’eudemonisme en que insistia que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim. Creu que per ser feliç ha d’assolir les metes pròpies de l’ésser humà. Defensa la vida teorètica i la saviesa pràctica, teoria que creu que és impossible mantenir sempre una vida contemplativa i per això es necessiten altres formes de vida que proporcionin la felicitat i per arribar a la felicitat es necessiten dos tipus de virtuts, les dianoètiques (intel·ligència) i les ètiques (caràcter).

Estàs d’ acord amb el que diu Sòcrates “ ningú no fa el mal sabent que ho fa”

Sòcrates deia “ningú no fa el mal saben que ho fa”. Aquesta expressió crec que ell vol diu que ningú no fa el mal a consciència, per tant, que quan actuem bé és per què nosaltres sabem que està bé. Personalment penso que també hi ha persones que elles poden pensar que una cosa està bé quan en realitat està malament, ja que potser, el que en la nostra societat està bé en un altre està malament i que per això existeixen lleis i normes que ajuden a diferència entre el bé i el mal. No tothom actua igual, hi ha persones que coneixen el mal i només el fan per tal de “castigar” l’altre, és a dir, tenen constància d’aquell mal però ho fan igualment d’una manera intencionada. Per venjança o diners. També trobem persones que jo penso que no maten per matar, sinó què de segur que abans ho ha hagut de premeditar i fer un plantejament, per tant, sap que està fent un mal, per què sap que allò no és el correcte per això penso que aquestes persones tenen un problema mental, són persones asocials i tenen una consciència moral diferent als altres.