COMENTARI 7

Idees principals :
En el text Hobbes, ens parla de què les persones ens imposem unes restriccions quan vivim en estats i que mitjançant aquestes mirem per la nostra pròpia conservació i una vida més grata. També fa referència quan diu que les persones hauríem de fer pels altres, el que voldríem per a nosaltres mateixos que només es pot aconseguir per unes normes si no l’home només faria segons les seves passions.

Títol :
La naturalesa de l’Home

Comentari :
Hobbes en el text ens dóna a entendre que l’home ha d’acceptar les lleis i restriccions que imposa l’Estat. Per què si aquestes no existissin, l’home viuria en una lluita o guerra permanent entre els uns i els altres. Els homes per la seva pròpia passió natural no podrien sobreviure. Per tant, està encontra de tot allò que ens ve imposat per les normes de convivència i d’un estat.

Ciutadania democràtica

Jürgen Habermas (Alemania, 1929)

Sociólogo y filósofo alemán. Habermas nació en Düsseldorf y estudió en Gotinga, Zurich y Bonn; realizó el doctorado en Marburgo y trabajó como profesor de filosofía en Heidelberg y como profesor de filosofía y sociología en Francfort. De 1971 a 1980 fue director del Instituto Max Planck en Stamberg. La obra de Habermas constituye un ataque radical a la idea de que el positivismo y la ciencia y la investigación modernas son de alguna forma objetivas. Opina que la ciencia y la tecnología están más bien regidas por valores e intereses que a veces contradicen la búsqueda desinteresada de la verdad. Habermas sostiene que la tecnologización de la sociedad y el consiguiente crecimiento de la burocracia han servido, entre otras cosas, para perpetuar las instituciones del Estado y despolitizar a los ciudadanos. De esta forma la razón y la ciencia se han convertido en herramientas de dominación más que de emancipación. Habermas considera que esto no es necesario e imagina un futuro en el que la razón y el conocimiento trabajen en pro de una sociedad mejor. En ese futuro la comunicación humana no debería estar sujeta a la dominación del Estado y los ciudadanos racionales deberían poder actuar en la sociedad de forma libre en el ámbito político. Entre sus obras destacan su monumental Teoría de la acción comunicativa (1981), que puede ser considerada como una teoría global acerca de la sociedad, sobre su origen, su evolución y sus patologías; Historia y crítica de la opinión pública, Teoría y praxis, Ciencia y técnica como ideología, El discurso filosófico de la modernidad y El pensamiento posmetafísico.

- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Caracteritza una ciutadania com autolegislació, que incorpora a tots els ciutadans i a tos per un igual respectant-se mútuament.

- Per què diu que el principi de voluntariat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà? Perquè la persona ha de reconèixer i acceptar primer que forma part de la seva nacionalitat i, per tant, se li recordaran les seves arrels.

- A què és refereix quan esmenta l’afirmació de la independència nacional? I quan esmenta la realització de la identitat nacional? Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents? Un territori independitzat d’un estat. Poden marginar una part del territori.

Definicions

Intel·lectualisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament. Qui ho fa és per ignorància.

Maièutica: l’art de donar llum a les idees, com la funció de les llevadores.

Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer i evitar el dolor.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de la paraula i duu a terme l’activitat intel.lectual.
Prudència: proposar-nos els que ens convé en la nostra vida.
Pau interior: fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.
Ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.
Imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d’una manera o una altra.
Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.
Intuïcionisme dels valors: captar els valors per intuïció emocional.
Comunitarisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d’identitat i l’individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l’autèntica solidaritat és universal.

Dilema 3

Què ha de fer el professor?

Crec que el professor no li hauria de pujar la nota. Penso que a la classe hi ha més alumnes i si li puja ho hauria de fer amb tots.

Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en un altre no pujar-li.

Si li puja: L'alumne se surt amb la seva. Té una gran satisfacció i felicitat.

Si no li puja: El professor respecta les normes. L'alumnes accepta les conseqüències, no tindrà aquesta satisfacció.

Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?

A la desició del professor. La felicitat de la alumna o la justicia.

Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla?

Acte: Miraria tot el curs i li pujaria la nota.

Regla: no li pajaria la nota no és just.

Quina regla creus que aplicaria el representant de d’utilitarisme de la regla?

Moral.

Dilema 2

Què ha de fer l’Alfons? Per què?

Crec que l'Alfons hauria de continuar treballant en aquest feina i trobar-ne una altre més endevant. Ha de pensar en la seva família, ja que és el més important.
L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar de la humanitat? Per què?

No, ha de mirar per la seva família per què és el més prioritari en aquests moments. Tot hi que els problemes de la humanitat no deixen de ser importants.
Tenim obligacions amb les generacions futures?

Si, ja que el que fem nosaltres amb el món en que vivim és el que deixarem a les generacions futures i l'hem de deixar igual o millor en que està.
Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
No pot privar-se un poble dels mitjans de subsistència sinó que s’ha d’intentar canviar aquests per uns altres millors i que siguin més ecològics amb el medi ambient.

Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?

Intentar trobar un equilibri que fagi possible la subsistència i alhora els "pulmons" de la terra i buscant formes alternatives.
De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?Què hi diria un utilitarista?

Són de tots i cadascú i el govern el que s'encarrega és de fer una serie de lleis, normes per tal de protegir el medi ambient.