Projecte 2: Context Històric

Context històric de 1904 - 1991

Maria Zambrano va néixer l’any 1904 a Vélez-Màlaga. Espanya vivia marcada per un règim de Restauració. Durant aquest període van sorgir una nova generació de polítics i nous moviments socials (republicanisme, obrerisme, nacionalisme). Però tensions socials van provocar l’augment de conflictes i la fallida del sistema, finalment, es va consumar el 1923, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera que va posar fi al parlamentarisme i va instal·lar una dictadura militar. També, al 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial que va finalitzar el 1918. La dictadura de Primo de Rivera va estar marcada per una suspensió de la Constitució, prohibició dels partits..., però l’any 1930 va entrar en crisi amb el rebuig polític i social i la fi del suport del monarca, Alfons XIII, fet que al 1931 es produís la seva dimissió.

Al 1931 és van fer unes eleccions municipals que van donar la victòria a les forces republicanes. El monarca va renuncia al tron i es va proclamar la República. La República, però, va néixer en circumstàncies difícils. El feixisme havia començat el seu creixement a Europa i posava en perill tot sistema democràtic. El triomf del front popular d’esquerres el 1936, va ser la força per què els enemics de la República agafessin les armes. La conspiració militar comptava amb el suport de les forces de la dreta. El 14 de Juliol es va produir l’assassinat de Calvo Sotelo. Això va ser l’inici de la Guerra Civil espanyola que va durar del 1936-1939. El 1939, les tropes franquistes van arribar a la frontera pirinenca i va néixer una dictadura que va consolidar a Franco com a poder absolut d’Espanya. Molta gent es va haver d’exiliar com és el cas de Maria Zambrano, que va estar a París, Nova York, L'Havana. El 1939 també es va desencadenar la Segona Guerra Mundial que va finalitzar el 1945.
Espanya continuava amb la dictadura, tot hi que amb forts moviments socials d’oposició. Però a la mort de Franco el 20 de novembre de 1975, va deixar enrere la dictadura actual per una democràcia. Durant el govern de Suárez – Calvo Sotelo, el 23-F de 1981, és va produir un cop d’estat del coronel Tejero, però va ser condemnat i processat. L’any 1982 va entrar al govern Felipe González. Maria Zambrano va morir el 1991 en ple govern socialista.

Activitat 12: Aristòtil o Plató?

Aristòtil era deixeble de Plató, però en la seva filosofia podem trobar una crítica a la teoria del seu mestre. Plató defensava que existeixen dos móns el sensible i l’intel·ligible on en el món sensible ens presenta aquella realitat visible, perceptible, és a dir, el món de les coses i el món intel·ligible és on es troba la realitat per si mateixa, la idea de les coses i per tant, que no podem mai assolir les idees sinó podem arribar al món intel·ligible. Per altra banda, Aristòtil considera que el món intel·ligible no existeix i en la seva teoria ens parla de la matèria i de la forma com a substàncies individuals. La matèria de l'Aristòtil correspondria amb el cos de plató i en canvi l’ànima, l’essència de les coses és trobaria en la forma. Aristòtil defensa que la forma és immanent deixat enrere la teoria Platònica de què les idees són transcendents. La bellesa no existeix en un món intel·ligible sinó que existeix en les coses. Aristòtil defensa una teoria realista per això, segons la meva opinió penso que és més creïble la seva teoria ja que si observem la teoria platònica, no podem explicar ni tenir proves de l’existència del món intel·ligible, món que segons Plató, és el món de les idees, de l’essència de les coses. Per això, penso que la teoria de l'Aristòtil és molt més coherent i li podem trobar més sentit que no pas en la teoria platònica, ja que si les idees són l’essència de les coses no és possible que estiguin separades.

Activitat 11: Comentari Text Fedó (2)

En el fragment anterior de l’obra de Plató, el Fedó, podem observar un diàleg entre Sòcrates i Cebes. El Fedó, pertany a l’època de madirasa de Plató i on també podem veure un clar exemple del mètode socràtic mitjançant el diàleg i les preguntes, qüestions que es van plantejant. Sòcrates intenta convença a Sebes que les ànimes han de ser a l’hades ja que despres tornaràn a ressorgir. Per fer-li entendre parla del argument de la lluita de contraris, que afirma que totes les coses tenen i sorgeixen del seu contrari. A travès de diferents exemples, Sòcrates, mostra la teoria dels contaris. El fort i el dèbil, gran o el feble, el petit o el gran,... D’aquesta manera conclueix que les ànimes han de venir de l’Hades, ja que la vida sorgeix també de la mort com tots els contraris. L’ànima espera a l’Hades la nova incorporació al cos.

Activitat 10: Text del Fedó

«És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol malaltia, ens
impedeix anar a la captura del que és real. Ens omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a ¡ pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per culpa de la possessió dels ¡diners que s’originen les guerres; i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari, és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores, pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament, això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el déu ens alliberi. D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allòque és pur.»

El text anterior pertany al llibre del Fedó de Plató. En el text Plató ens dona la seva opinió sobre la relació entre el cos i l’ànima. Afirma que el cos el que només ens porta són preocupacions i no podem aconseguir el que realment volem. Ens porta desitjos, amors i temors que, com diu en el text, sota el seu domini no ens deixen pensar. Per tant, l’objectiu del filòsof és conèixer la veritat i com que per mitjà del món intel•ligible, és a dir, el cos no el pot assolir, com a consegüent el filòsof no ha de témer a la mort. Desprès de la mort l’ànima quedarà sola per ella mateixa, separada del cos i això ens permetrà assolir aquesta veritat que quan l’ànima està dins del cos no podem captar. Per tant, només assolirem el coneixement pur quan l’ànima és deslliuri del cos i puguem captar les coses per si mateixes, en estat pur.

Activitat 9: Esquema de L'obra del Fedó