Tipus de Fal·làcies

Exemples de fal.làcies

1. Preguntes complexes
Ja has trobat les meves ulleres?

2. Argument ad ignorantiam
Ara en molts autobusos trobem: “Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix la vida”

3. Argument circular
Per què pinta quadres? Perquè és pintor.

4. Argument ad hominem
Pot ser un exemple, actualment molt pares volen que els seus fills tinguin una carrera per desprès aconseguir una bona feina, quan potser ells no en tenen cap i per això els fills no ho volen.

5. Argument d’autoritat
Moltes marques, defensen que el seu producte ha estat demostrat científicament i realment no et mostren aquestes proves.

6. Argument ad baculum
Actualment, en els paquets de tabac posen les conseqüències que pots patir si fumes de manera que intenten convèncer de no fumar.

7. Argument ad poulum
Anuncis que anuncies productes que t’ajuden a estar millor, però en realitat els actors/actrius que utilitzen no la'n utilitzat.

8. Argument ex populo
Tots els pares deixen tenir mòbil, per tan, jo he de tenir-ne.

9. Argument post hoc, ergo propter hoc

Alguns jugadors quan entren al camp no trepitgen la línia blanca per què, un dia els hi va portar bona sort.

10. Generalització precipitada

Tots els xinesos tenen els ulls allargats.

11. Argument del pendent relliscós

Si faig cas avui a la meva cusina desprès tembé li hauré de fer-li cas, per tant, no li faig cas.

COMENTARI 4

1.Idees principals

El text anterior en parla de l’home i del llenguatge que l’envolta. Ens diu que el llenguatge forma part d’aquest nou univers en que vivim i que sense el llenguatge no podríem veure ni conèixer res del que sabem i que formen la nostra cultura.

2.Títol

Món simbòlic

3.Comentari

Aquest fragment tracta de què l’home no pot escapar del seu propi assoliment, i s’ha d’adaptar a les noves condicions. Com diu en el text, l’home ja no viu en un univers físic sinó, en un univers simbòlic que és el món on trobem tota mena de les experiències, apreses individualment o bé socialment. El llenguatge, pertany a aquest univers i en forma part. L’autor creu que l’activitat simbòlica va avançant i com a conseqüència retrocedeix la física. Tots els coneixements que l’home pot anar adquirit contribueixen en aquest sentit. Per tant, el llenguatge, és indispensable per controlar la realitat i contribueix per donar sentit als objectes del nostre entorn.

Definicions

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies. La societat no és fruit d'un pacte.
Contractualisme: és fruit d'un acord entre els éssers humans per evitar la lluita d’uns contra els altres.
Estat de natura: estat previ a la societat, en que l'individu és lliure, i no existeix la llei.
Pacte social (Rosseau): contracte que fan els individus en que cedeixen la llibertat natural a la voluntat general i canvi, reben la llibertat civil.
Antropologia social: interpreta aquestes expressions culturals i intenta compondre'n el significat.
Socialització primària: introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: conjunt d’artefactes, idees, tradicions, costums, valors i formes de conducte que un determinat grup humà accepta coma propis.
Subcultura: Grup de persones que viuen la cultura de manera diferent però, no posen en qüestió la cultura.
Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternanitves.
Nous moviments socials: tribus urbanes, grups d’atac social, grups socials alternatius. Protesten daant de situacions. TIC.

Civilitzacions: és l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.
Etnocentrisme: Actitud que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers.
Apofòbia: el rebuig i menyspreu envers el poble.
Racisme: ideologia que afirma que hi ha races inferiors i superiors.
Relativisme cultural: grup de persones que estudien una cultura però desde els valors propis d'ella, no desde la seva.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca les diferències culturals.

De quina manera podem assolir la convivència entre les cultures?

És una de les preguntes que podríem opinar de diferents maneres, una d’elles seria que si podem conviure amb altres cultures, però crec que poca gent, com està la societat actual, ho accepta com a tal. Diria, que segons la meva opinió, penso que la societat no accepta les diferents cultures. L’individu avui dia no vol conviure amb altres cultures que no sigui la seva, per la senzilla raó que quan una persona marxa a l’estranger, li “obligen” la nova societat a ser de la seva cultura o bé adaptar-se a noves costums. Penso que cada individu se li hauria de respectar la seva cultura i les seves costums, però quan ells viuen en la nostra societat nostres els hi posem moltes facilitat però, si nosaltres anem al seu país, en la majoria dels casos no s’accepta la nostra. Penso que aquest és un dels temes que fa que més gent no li agradi la convivència amb altres cultures. El respecte és el factor més essencial per la convivència de persones de diferents cultures, o pertanyents a la mateixa cultura.