
dimarts, 17 de març del 2009
dimecres, 11 de març del 2009
COMENTARI 5
Idees principals:
El text anterior d’Aristòtil ens parla de l’home on diu que té una funció específica que es basa en l’activitat de l’ànima i que l’home bo fa el mateix depenent de les virtuts que ell posseeixi. Les virtuts s’adquireixen al llarg de la vida.
El text anterior d’Aristòtil ens parla de l’home on diu que té una funció específica que es basa en l’activitat de l’ànima i que l’home bo fa el mateix depenent de les virtuts que ell posseeixi. Les virtuts s’adquireixen al llarg de la vida.
Títol:
Cercant la felicitat
Cercant la felicitat
Comentari:
Aristòtil afirma que l’home bo també realitza l’activitat racional però, com diu en el text bé i meravellosament, i realitzar-la segons la virtut adequada. Per tant, quantes més virtuts posseeixi una persona, tindrà una vida més completa. Aristòtil defensa l’eudemonisme en que insistia que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim. Creu que per ser feliç ha d’assolir les metes pròpies de l’ésser humà. Defensa la vida teorètica i la saviesa pràctica, teoria que creu que és impossible mantenir sempre una vida contemplativa i per això es necessiten altres formes de vida que proporcionin la felicitat i per arribar a la felicitat es necessiten dos tipus de virtuts, les dianoètiques (intel·ligència) i les ètiques (caràcter).
dimarts, 10 de març del 2009
Estàs d’ acord amb el que diu Sòcrates “ ningú no fa el mal sabent que ho fa”

Sòcrates deia “ningú no fa el mal saben que ho fa”. Aquesta expressió crec que ell vol diu que ningú no fa el mal a consciència, per tant, que quan actuem bé és per què nosaltres sabem que està bé. Personalment penso que també hi ha persones que elles poden pensar que una cosa està bé quan en realitat està malament, ja que potser, el que en la nostra societat està bé en un altre està malament i que per això existeixen lleis i normes que ajuden a diferència entre el bé i el mal. No tothom actua igual, hi ha persones que coneixen el mal i només el fan per tal de “castigar” l’altre, és a dir, tenen constància d’aquell mal però ho fan igualment d’una manera intencionada. Per venjança o diners. També trobem persones que jo penso que no maten per matar, sinó què de segur que abans ho ha hagut de premeditar i fer un plantejament, per tant, sap que està fent un mal, per què sap que allò no és el correcte per això penso que aquestes persones tenen un problema mental, són persones asocials i tenen una consciència moral diferent als altres.
divendres, 27 de febrer del 2009
Video
Avui us porto un video de la Filosofia de la llibertat, a veure que us sembla. Doneu-me la vostra opinió:
dimarts, 24 de febrer del 2009
Definicions
Temperament: conjunt de sentiments i passions que resulten difícils de modificar.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposem a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i el que és dolent.
Llibertat interna: és l’absència de cohesió interna.
Condicionament: l’home no té absoluta i total llibertat, però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: llei segons la qual tot està escrit.
Determinisme econòmic: L’home està determinat per la infraestructura econòmica.
Determinisme genètic: que afirma que estem influenciats pel gens.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: afirma que el subjecte dóna a si mateix la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. Consciència per damunt de la llei.
Responsabilitat moral: ha d’assumir la reparació dels danys fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: hem d’assumir les conseqüències de les accions per deixar el món no pitjor de com l’hem trobat.
Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció que ens predisposen a obrar.
Virtut: hàbit que ens predisposem a obrar bé.
Consciència moral: és la capacitat de distingir entre el que és bo i el que és dolent.
Llibertat interna: és l’absència de cohesió interna.
Condicionament: l’home no té absoluta i total llibertat, però si la suficient per ser responsable dels seus actes.
Destí: llei segons la qual tot està escrit.
Determinisme econòmic: L’home està determinat per la infraestructura econòmica.
Determinisme genètic: que afirma que estem influenciats pel gens.
Ús regulatiu: consisteix en investigar tots els fenòmens com si estiguessin produïts per una causa.
Autonomia moral: afirma que el subjecte dóna a si mateix la seva pròpia llei.
Nivell preconvencional: nivell de consciència moral en el que una persona té per just el que satisfà els seus interessos.
Nivell postconvencional: nivells de consciència moral en el que la persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals. Consciència per damunt de la llei.
Responsabilitat moral: ha d’assumir la reparació dels danys fixat per les lleis.
Principi de responsabilitat: hem d’assumir les conseqüències de les accions per deixar el món no pitjor de com l’hem trobat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

