Projecte 4: L'obra de María Zambrano: El pensament

“Nada de lo real ha de ser humillado”

Parteix de dues qüestions: raó poètica i creació de la persona. La raó poètica està inspirada per la “raó vital” d’Ortega. La raó-poètica, el mètode, s'inicia com coneixement: visió poètica, amatent a la recepció, a la visió reveladora. La vigilant atenció, esdevé receptiva. Després, la raó actuarà revelant; la paraula s'aplicarà en el traç dels símbols i més enllà, on el símbol perd la seva consistència quotidiana, mantindrà tan sols el vincle. És quan la raó-poètica apareixerà, com acció metafòrica, essencialment creadora de realitats i abans de res de la realitat primera: la de la pròpia persona que actua transcendint-se, perdent-se a si mateixa. Aquest tema forma un mètode adequat per la consecució del fi poposat que és la creació de la persona. Aquest el separa en quatre punts: L'home com ésser que pateix la seva transcendència, la fenomenología del temps, la forma somni i la qüestió ètica: l'acció essencial. Zambrano considera que l'home ha d'esgotar les seves formes actuals per què el possible continuï obrint-se: donar pas a l’irrealizable. Poc sabrem del que som capaços si no ens sotmetem a noves exigències. Parlant del racionalisme, aquest no preten descobrir l’estructura de la realitat sinó que, recolza el poder desde la seva presuposició, la realitat ha de ser transparent a la raó, una i intel•ligible. Situat entre veritats definitives, l’home deixa de sentir el pas del temps. La preocupació de Zambrano és humanitzar la història y la vida personal. Aconseguir que la raó esdevingui un instrument adequat pel coneixement de la realitat. Humanitzar la història, assumir la pròpia llibertat.

Enllaços:

http://www.nueva-acropolis.es/filosofia/Articulos/MZambrano4.htm

http://fcgjung.com.es/art_45.html

http://www.fundacionmariazambrano.org/ver.aspx?p=mariazambrano/pensamiento&m=mar

http://cvc.cervantes.es/actcult/ZAMBRANO/acerca/moreno.htm

Activitat 23: Hume (Déu i realitat exterior)

El text anterior pertany al Tractat de la naturalesa humana de Hume. En el text Hume ens parla de la filosofia de la creença i de la realitat exterior. Segons Hume arribem a coneixer els cossos o la matèria a partir de les nostres idees i impresions internes i que són fruit d’una experiència personal de cadascú. I el coneixement seria una composició que anem fent de les nostres idees. Per tant, tot raonament humà queda reduït a l’experiència i la creença que l’acompanya i esta produïda per l’hàbit, la repetició. Per aquest motiu, com podem coincidir o demostrar l’existència dels objectes de la realitat externa? A Hume el porta a dues conclucions una seria que nomes podem coneixer allò que se’ns apareix i no allò que és (fenomenisme) i la segona que no podem arribar a conèixer la realitat deslligant-la de la causa (esceptisisme). Ell no nega l’existència de la realitat exterior sino nomes la creença de que hi són. I que és quelcom innavitable i que tothom la té. Respecte a la existencia de Déu afirma que no la podem demostrar i que, per tant, no la podem conèixer, ja que no podem veure la relació causa-efecte. Hume es mostra com un agnostic al no poder-la demostar aquesta causalitat, si que es pot conèixer l’efecte (la creença) pero no podem veure la causa per què no podem demostar l’existència de Déu.

Activitat 22: Hume 2

El text anterior pertany al Tractat de la naturalesa humana de Hume. Hume ens fa una crítica de la relació de causalitat i ens parla d'Adam, com el primer home. Adam no té experiència anterior i, per tant, no parteix d'aquesta. No té passat, no té cap costum. Hume afirma que allò que ens ha passat no vol dir que s'expliqui en el futur i que no es contradictori que les lleis de la natura canvïn en el futur.
Ens parla del costum, on diu que estem determinats per aquest a suposar el futur d'acord amb el passat i ens posa l'exemple d'unes boles de billar. De la bola no podem deduir res, la raó no pot dir res. No trobarem cap argument que ens faci determinar que l'afecte estarà d'acord amb l'experiència passada. Per tant, podem estar segurs que entre causa i efecte no pot haver-hi una relació necessària. No podem trobar certesa absoluta del futur respecte del passat.

Activitat 21: Hume (1711 - 1776)

“Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte. Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.”

El text anterior pertany al resum d’ Extracte del «tractat de la naturalesa humana de Hume. Hume ens parla de dos enunciats que són les relacions d’idees i les qüestions de fet. En aquest cas, utilitza les boles de billar per parlar-nos de la relació causa-efecte que estan presents als sentit. Ens parla doncs, de les qüestions de fet on diu que són contingens i que, per tant, depenen de l’experiència. No les podriem saber pel simple raonament. Al text afirma que tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte. Per tant, l’experiència és l’únic critèri. Hume per molt que prova l’experiment amb boles iguals o semblants, o bé en unes circumstàncies iguals o semblants, pot deduir que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre al de l’altra.

Activitat 20: Existeix el "jo"?

Molts filòsofs han volgut demostrar l’existència del “jo” com Descartes o bé com Hume qui va afirmar que el jo no és una cosa immutable sinó que és un conjunt de percepcions que la imaginació uneix, al contrari que Descartes. Segons la meva opinió penso que el “jo” no és pernament ni inmutable com diu Hume. Ja que nosaltres no som els mateixos que fa uns anys. Desde que neixem fins que morim el jo és va transformant, va canvian de manera de pensar, d’interpretar la realitat, les percepcioms o bé les emocions. Per això, penso en un jo flexible que està en continu canvi segons les experiències viscudes. Per tant, jo no soc jo sempre. Hi ha persones que es miren en una foto i que no s’identifiquen amb elles mateixes i no nomes fisicament sinò de la manera que es veuen o que pensen. Això si, hi ha com una mena d’essencia de la persona que es present a llarg de tota la seva evolució. Com a síntesi, penso que el nostre jo esta en continu canvi i , per tant, no es la mateixa cosa al llarg de la nostra vida ja que podem enriquir o ampliar el nostre coneixement i això pot fer canviar la manera de percebre les coses i pert tant del nostre jo. Pero encara que canvi el jo existeix.