Idees principals:
El text anterior d’Aristòtil ens parla de l’home on diu que té una funció específica que es basa en l’activitat de l’ànima i que l’home bo fa el mateix depenent de les virtuts que ell posseeixi. Les virtuts s’adquireixen al llarg de la vida.
Títol:
Cercant la felicitat
Comentari:
Aristòtil afirma que l’home bo també realitza l’activitat racional però, com diu en el text bé i meravellosament, i realitzar-la segons la virtut adequada. Per tant, quantes més virtuts posseeixi una persona, tindrà una vida més completa. Aristòtil defensa l’eudemonisme en que insistia que totes les activitats humanes es realitzen per un fi, que a la vegada se supedita als altres, els fins seran mitjans per a un fi últim. Creu que per ser feliç ha d’assolir les metes pròpies de l’ésser humà. Defensa la vida teorètica i la saviesa pràctica, teoria que creu que és impossible mantenir sempre una vida contemplativa i per això es necessiten altres formes de vida que proporcionin la felicitat i per arribar a la felicitat es necessiten dos tipus de virtuts, les dianoètiques (intel·ligència) i les ètiques (caràcter).