COMENTARI 3

1. Idees Principals

El text ens parla de la veritat, del que es cert. La veritat té que veure amb la certesa de les coses i el que és cert podríem dir que és real. Quan diem real volem dir el que és autèntic, pot ser cert o fals. La concordança és la coincidència entre l’enunciat i la cosa que ens diu, és a dir, quan és cert i real diem que hi ha concordança.

2. Títol

Veritat o realitat?

3. Comentari

Segons la meva opinió el text diu que aquestes tres paraules estan lligades, tenen un tipus de relació. Com diu el text, el que és cert és real, jo trobo que no és per a tothom. Ja que no hi ha una única veritat i una única realitat. Cada persona pot entendre per veritat la seva visió de les coses i la seva manera de pensar. Per això cal veure el que és vertader a partir de la certesa que coincideix amb l’enunciat amb el que es fa referència d’aquesta manera, és pot dir realment el que és cert.

4. Mètode i comparar amb altres

El text pren de la fenomenologia que es centra en anar a les coses mateixes, pretén conèixer el que són les coses en la presentació a la consciència, al subjecte. En comparació amb el realisme que creu que podem conèixer la realitat tal com és, és a dir, existeix per ella mateixa, independentment del subjecte. La fenomelogia afirma que les coses es capten per la consciència.
En comparació amb l'idealisme que aquest afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte que la conegui, la fenomenologia creu que si, que és necessari donar prioritat a la consciència, però també considera que els objectes no s’adapten al subjecte, sinó que se li manifesten.

COMENTARI 2

1. Resum del contingut

El text de José Ortega y Gasset ens parla de com el coneixement del que ens envolta és diferent segons cada persona. En funció de la seva experiència, la seva perspectiva o la seva manera de viure. Cada persona és una vida i, des del seu punt de vista, en ressalta unes coses i d’altres no les veu o li passen desapercebudes. Mentre que una altra veien el mateix, pot experimentar tot el contrari. Això, no només fa referència als objectes que ens envolten sinó també a l’origen de l’Univers.

2. Títol

Una o moltes realitats.

3. Comentari

Segons la meva opinió, crec que persones podem arribar a conèixer la realitat segons la nostra experiència, història, perspectiva, el lloc on vivim....
Així que fem aproximacions de la realitat sense arribar a la realitat absoluta. No podem arribar a conèixer tal qual és, per què és diferent a cadascú. Cadascú construïm una realitat a partir de nosaltres mateixos i creiem amb allò que sabem i allò que ens han dit. Per això igual que com passava amb la veritat, la realitat no és ni una ni única.

4. Mètode i comparar amb altres

El text defensa el perspectivisme, que manté que si que es pot arribar a conèixer la realitat, però amb totes les diferents perspectives, és a dir, els punts de vista que tenim els individus. Comparat amb el criticisme, ja que aquest creu que és possible obtenir coneixements certs però sempre que intentem aclarir fins on podem arribar les nostres facultats de conèixer i intentem contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
També el podem comparar amb el dogmatisme, que el dogmatisme manifesta que estan segurs de conèixer i que poden arribar realment a conèixer, és a dir, a la veritat universal. En canvi el perspectivisme té més en compte els diferents punts de vista.

Podem arribar a conèixer?

Sí, si entenem “conèixer” com una activitat que té com a objectiu la captació de les coses de manera que nosaltres i les altres ho puguem compartir i entendre. No és el mateix que coneixement, ja que podríem dir que conèixer és buscar la veritat de les coses i ho fa el subjecte mentre que coneixement és quan ja hem trobat una explicació d’alguna cosa o fenòmen (seria l’objecte de coneixement). Penso que la veritat de les coses no és només objectiva sinó també subjectiva i no només recau en tu mateix sinó també en els altres. No podem anomenar “conèixer” quan tenim una opinió sobre una cosa, però no sabem del cert si es correcte. En aquest cas seria una aproximació parcial. En conclusió, tots podem arribar a conèixer, però tots podem aportar una visió diferent d’un mateix objecte de coneixement. La veritat absoluta és difícil d'arribar-la a conèixer.

Definicions

Saber ordinari: Es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què de les coses.

Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera. Busca no només el què sinó el per què.
Saber filosòfic:rigorós, sistemàtic que vol trobar les respostes últimes als grans enigmes de l'ésser humà.

Ciència: experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi. Es sol utilitzar en les ciències.

Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: s’obté una conclusió general a partir de casos singulars coneguts per l’experiència per elaborar una llei general.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat confirmada. Quan es confirmen es converteix en llei.

Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

Teoria: Conjunt de lleis d’una ciència.

Falsació: una hipòtesi és refuta o falsa, quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts.

Comprensió: consisteix en captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins els fets.

Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment.

Empirisme: separa les dues fonts del coneixement l’experiència i la raó i es basa en l’experiència.

Mètode trascendental: no mira d’esbrinar quin es l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo i donar-ne raó.

Joc de llenguatge: models que descriuen les situacions comunicatives amb formes de vida.

Hermenèutica no normativa: No posa normes a la comprensió. Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possibles la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral. Normes de la comprensió.

Ontologia: tracta sobre l’ésser.

COMENTARI

1.Explicar idees principals.

El text ens parla de la filosofia i de l’aclariment lògic dels anunciats. Posa enfasis a que no es tracte d’una cosa teòrica sinó pràctica es una activitat que permet tenir les coses, idees, pensaments clars.

2.Posar-li títol.

L’aclariment.

3.Quina es la filosofia dins del text?Per què Wittgenstein. Afirma que la filosofia es una activitat. Comenta la frase subratllada.

La filosofia dins del text té la funció d’aclarir i precisar amb precisió tots els pensaments. Per aquesta manera afirma que la filosofia es una activitat i per tant, aclarir els pensaments d’una manera precisa.

4.Quin mètode està emprant l’autor?Compara amb altres mètodes.

L’autor utilitza el mètode analiticolingüístic que considera que la major part dels problemes filosòfics es plantegen perquè les expressions filosòfiques creen confusions. Per això analitzen el llenguatge i intenten aclarir-ho. Consideren la lògica com el llenguatge perfecte. Assenyalen que a la filosofia li toca aclarir de manera lògica els pensaments. Comparat amb el transcendental que no mirar d’esbrinar l’origen del nostre saber sinó que mira de fonamentar-lo i de donar-ne raó. Descobrir les condicions que ens fan capaços de pensar, actuar, esperar, per tant es fa una pregunta: ”Què és l’ésser humà?”. Comparat amb el mètode empirista que es centra en l’origen de la filosofia i el valor dels nostres coneixements que depenen de l’experiència sensible, per tant, la finalitat és explicar tots els nostres coneixements referint-los a l’origen dels quals. El analiticolingüístic es centra en el llenguatge i per això, la tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.

5. Busca informació sobre Wittgenstein.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

Qüestions

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho
-Una persona vella que ha viscut molts anys.
Crec que tampoc és savia del tot, però té coneixement i experiència de la vida, perquè la seviesa no nomès és als llibres sinò que també, ens la marca la vida.

Mètodes filosòfics

Els problemes de la vida contemporània

1. Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

L´home fuig del seu propi buit, només es qüestiona les preguntes del dia, és a dir, no ens preocupem ni reflexionem dels problemes quotidians o importants. L´home es torna superficial.

2. Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?

Sí. Intento reflexionar sobre les meves decisions em qüestiono freqüentment la rutina diària.
Que faig aquí ?

3. Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

L´home fuig de si mateix, fa transcorre la vida sobre la superfície de si mateix. Renuncia a adaptar actituds radicals i últimes.