Definicions

Saber ordinari: Es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què de les coses.

Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera. Busca no només el què sinó el per què.
Saber filosòfic:rigorós, sistemàtic que vol trobar les respostes últimes als grans enigmes de l'ésser humà.

Ciència: experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi. Es sol utilitzar en les ciències.

Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: s’obté una conclusió general a partir de casos singulars coneguts per l’experiència per elaborar una llei general.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat confirmada. Quan es confirmen es converteix en llei.

Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

Teoria: Conjunt de lleis d’una ciència.

Falsació: una hipòtesi és refuta o falsa, quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts.

Comprensió: consisteix en captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins els fets.

Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment.

Empirisme: separa les dues fonts del coneixement l’experiència i la raó i es basa en l’experiència.

Mètode trascendental: no mira d’esbrinar quin es l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo i donar-ne raó.

Joc de llenguatge: models que descriuen les situacions comunicatives amb formes de vida.

Hermenèutica no normativa: No posa normes a la comprensió. Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possibles la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral. Normes de la comprensió.

Ontologia: tracta sobre l’ésser.