divendres, 29 de maig del 2009

Per acabar...

Aquí s’acaba un any de Filosofia. Un any en el que hem après coses que potser abans ni tan sols ens les plantejàvem o que potser no sabíem ni que podien existir. Vam començar el 16 de setembre definint que era la Filosofia i hem acabat amb un Power point dels Fonaments de l’estat social i democràtic de dret. Espero que ens veiem l’any vinent!!




divendres, 22 de maig del 2009

T.13 Fonaments de l’estat social i democràtic de dret


L'estat social i democràtic de dret és una forma política que es caracteritza pel compromís dels ciutadans d'anar avançant progressivament cap a establir una societat cada vegada més justa, democràtica, lliure i pròspera.

dimarts, 19 de maig del 2009

COMENTARI 7


Idees principals :
En el text Hobbes, ens parla de què les persones ens imposem unes restriccions quan vivim en estats i que mitjançant aquestes mirem per la nostra pròpia conservació i una vida més grata. També fa referència quan diu que les persones hauríem de fer pels altres, el que voldríem per a nosaltres mateixos que només es pot aconseguir per unes normes si no l’home només faria segons les seves passions.

Títol :
La naturalesa de l’Home


Comentari :
Hobbes en el text ens dóna a entendre que l’home ha d’acceptar les lleis i restriccions que imposa l’Estat. Per què si aquestes no existissin, l’home viuria en una lluita o guerra permanent entre els uns i els altres. Els homes per la seva pròpia passió natural no podrien sobreviure. Per tant, està encontra de tot allò que ens ve imposat per les normes de convivència i d’un estat.

dimarts, 5 de maig del 2009

Ciutadania democràtica


Jürgen Habermas (Alemania, 1929)


Sociólogo y filósofo alemán. Habermas nació en Düsseldorf y estudió en Gotinga, Zurich y Bonn; realizó el doctorado en Marburgo y trabajó como profesor de filosofía en Heidelberg y como profesor de filosofía y sociología en Francfort. De 1971 a 1980 fue director del Instituto Max Planck en Stamberg. La obra de Habermas constituye un ataque radical a la idea de que el positivismo y la ciencia y la investigación modernas son de alguna forma objetivas. Opina que la ciencia y la tecnología están más bien regidas por valores e intereses que a veces contradicen la búsqueda desinteresada de la verdad. Habermas sostiene que la tecnologización de la sociedad y el consiguiente crecimiento de la burocracia han servido, entre otras cosas, para perpetuar las instituciones del Estado y despolitizar a los ciudadanos. De esta forma la razón y la ciencia se han convertido en herramientas de dominación más que de emancipación. Habermas considera que esto no es necesario e imagina un futuro en el que la razón y el conocimiento trabajen en pro de una sociedad mejor. En ese futuro la comunicación humana no debería estar sujeta a la dominación del Estado y los ciudadanos racionales deberían poder actuar en la sociedad de forma libre en el ámbito político. Entre sus obras destacan su monumental Teoría de la acción comunicativa (1981), que puede ser considerada como una teoría global acerca de la sociedad, sobre su origen, su evolución y sus patologías; Historia y crítica de la opinión pública, Teoría y praxis, Ciencia y técnica como ideología, El discurso filosófico de la modernidad y El pensamiento posmetafísico.


- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?
Caracteritza una ciutadania com autolegislació, que incorpora a tots els ciutadans i a tos per un igual respectant-se mútuament.

- Per què diu que el principi de voluntariat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà? Perquè la persona ha de reconèixer i acceptar primer que forma part de la seva nacionalitat i, per tant, se li recordaran les seves arrels.

- A què és refereix quan esmenta l’afirmació de la independència nacional? I quan esmenta la realització de la identitat nacional? Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia són excloents? Un territori independitzat d’un estat. Poden marginar una part del territori.