1. Idees principals:
La carta anterior d’Epicur a Meneceu ens parla de que la filosofia és per totes les edats, tant per els joves com per als vells, però Epicur ho relaciona tot amb la felicitat. Considera que filosofar és apostar per la felicitat ja que viure feliç és viure una vida perfecta, com els déus. També ens parla del tema de la mort. Afirma que no hem de témer a la mort, ja que quan la mort hi és nosaltres ja no hi sóm i quan nosaltres hi som, la mort ja no hi és. Epicur també fa referència a l’hedonisme, el principi del plaer i el dolor, on ens parla del plaer com a moderació del aliments ja que els aliments senzills ens proporcionen els mateix plaer que els exquisits.
2. Títol: Viure feliç, és viure bé.
3. Comentari i Comparació:
La Carta a Meneceu és un resum de les teories d’Epicur on ens parla de la vida, el plaer i la felicitat. Per tal de viure bé, s’ha de ser feliç i Epicur considera que a totes les edats és possible. Contrari al pensament d’Arstòtil que creia que els joves no ho podien arribar a entendre. Sobre el tema de la mort Epicur pensa que no l’hem de témer ja que el bé i el mal resideixen en les sensasions i per tant no l’hem de témer per què la mort és com diu en el text la privació de sensacions. La mort no ens ha d’afectar ja que si nosaltres patim la mort abans de viure-la no viuren d’acord amb la felicitat i no em de patir ja que com considera Epicur que nosaltres hi som la mort no hi és i quan nostres ja no i som la mort i és. El savi és aquell qui viu sense angoixes i no tem ni a viure ni a morir i considera que la vida és viure feliç en el present. Els plaer són aquells que porten a l’inici i a la fi de viure feliç, per tant, viure és buscar aquests plaers. Però, també hem de saber escollir i trobar la moderació per què aquell plaer moderat és aquell plaer prudent. Per això, Epicur considera que menjar aliments senzills poden proporcionar el mateix plaer que un d’exquisit que tots dos satisfan el dolor, que en aquest cas és la fam. El plaer és l’única finalitat i és com diu en el text, el no sentir dolor ni trasbals en l’ànima. Per Epicur aquest plaer “viciós” no és el que ens guia ni ens porta la felicitat, per què de totes aquestes altres coses considera que el principi és el seny i aquest és qui ens ajuda a portar una vida justa i correcte. Viure feliç va acompanyat de les virtuts. D’acord amb Aristòtil que afirma que un és feliç quan actua segons el que li és més pròpi. Però, Epicur considera que el savi sap viure d’acord amb la raó i que és millor equivocar-se assenyadament que no pas insensatament. Per tant, cal apostar sempre per la raó.
En conclusió, Epicur considera que les persones tenim l’oportunitat de filosofar al llarg de tota la nostra vida, però que hem de viure feliçment i sabent controlar els nostres plaer i desitjos així, aconseguirem viure d’acord amb els dos principis el plaer i el dolor, l’hedonisme.
