dimecres, 22 d’abril del 2009

Definicions

Intel·lectualisme moral: teoria que afirma que és impossible obrar malament expressament. Qui ho fa és per ignorància.
Maièutica: l’art de donar llum a les idees, com la funció de les llevadores.
Hedonisme: Creuen que la felicitat consisteix en el plaer i evitar el dolor.
Felicitat (Aristòtil): és ser home en el sentit més ampli de la paraula i duu a terme l’activitat intel.lectual.
Prudència: proposar-nos els que ens convé en la nostra vida.
Pau interior: fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Aritmètica dels plaers: càlcul dels plaers que descansa en dos supòsits, són igual en qualitat. També és una teoria utilitarista que defensa una suma de plaers i una resta de dolors.
Utilitarisme de la regla: exigeix tenir en compte si l’acció en què ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per les seves conseqüències.
Ètica deontològica: importa més la forma que el contingut.
Imperatiu categòric: ordres que ens ordenen a obrar d’una manera o una altra.
Dignitat humana: conseqüència de l’autonomia que afirma que els éssers que poden intercanviar-se per altres tenen preu, en canvi un ésser autònom és únic, té dignitat.
Intuïcionisme dels valors: captar els valors per intuïció emocional.
Comunitarisme: ètica que afirma que els principis universals allunyen els individus de la comunitat. Defensa les comunitats concretes davant la pèrdua d’identitat i l’individualisme.
Universalisme: ètica que afirma que les comunitats són indispensables per al desenvolupament d´una persona, però la solidaritat comunitària és una solidaritat de grup. I que l’autèntica solidaritat és universal.

dimecres, 15 d’abril del 2009

Dilema 3

Què ha de fer el professor?
Crec que el professor no li hauria de pujar la nota. Penso que a la classe hi ha més alumnes i si li puja ho hauria de fer amb tots.
Analitza-ho exposant en una columna les conseqüències que té pujar-li la nota i en un altre no pujar-li.
Si li puja: L'alumne se surt amb la seva. Té una gran satisfacció i felicitat.
Si no li puja: El professor respecta les normes. L'alumnes accepta les conseqüències, no tindrà aquesta satisfacció.
Veus algun conflicte entre felicitat i justícia? On?
A la desició del professor. La felicitat de la alumna o la justicia.
Com resoldria aquest problema un utilitarista de l’acte i un utilitarista de la regla?
Acte: Miraria tot el curs i li pujaria la nota.
Regla: no li pajaria la nota no és just.
Quina regla creus que aplicaria el representant de d’utilitarisme de la regla?
Moral.

Dilema 2

Què ha de fer l’Alfons? Per què?
Crec que l'Alfons hauria de continuar treballant en aquest feina i trobar-ne una altre més endevant. Ha de pensar en la seva família, ja que és el més important.
L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar de la seva família pel benestar de la humanitat? Per què?
No, ha de mirar per la seva família per què és el més prioritari en aquests moments. Tot hi que els problemes de la humanitat no deixen de ser importants.
Tenim obligacions amb les generacions futures?
Si, ja que el que fem nosaltres amb el món en que vivim és el que deixarem a les generacions futures i l'hem de deixar igual o millor en que està.
Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència? Per què?
No pot privar-se un poble dels mitjans de subsistència sinó que s’ha d’intentar canviar aquests per uns altres millors i que siguin més ecològics amb el medi ambient.
Com es pot resoldre aquest problema de mitjans de subsistència i mantenir també els pulmons de la terra?
Intentar trobar un equilibri que fagi possible la subsistència i alhora els "pulmons" de la terra i buscant formes alternatives.
De qui són responsabilitat els problemes mediambientals?Què hi diria un utilitarista?
Són de tots i cadascú i el govern el que s'encarrega és de fer una serie de lleis, normes per tal de protegir el medi ambient.

dimarts, 14 d’abril del 2009

Es millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet, més val ser un Sòcrates insatisfet que un ximple satisfet

Personalment, estic d’acord amb la frase anterior ja que penso que és millor ser una persona insatisfeta per què et fa possible cercar noves experiències, coneixements, alternatives,... que existeixen i que podem trobar al llarg de la vida. Per tant, aquesta persona sempre buscarà, a l’àmbit que sigui, noves fonts de coneixement que el faran adaptar-se a noves situacions. Gràcies a què es pot a adaptar, el farà una persona més dinàmica, flexible i oberta a nous suggeriments. D’altra banda, una persona satisfeta no busca l’excel·lència ni millorar cap àmbit de la seva vida, sinó que ja es troba acomodada amb allò que te i amb allò que fa. Per tant, serà una persona que no s’obrirà a noves experiències i serà rígida, estàtica, tancada,...

Penso que ser una persona insatisfeta no es quelcom negatiu com pugui semblar, sinó que es com un motor que et mou a provar, experimentar i anar-te enriquint al llarg de la vida. De la mateixa manera, ser una persona satisfeta amb tot el que te o fa, que podria semblar una cosa positiva, fa marcar un sostre o uns límits i la persona queda més limitada.

En conclusió, penso que el millor seria trobar un punt d’equilibri entre estar satisfet, però en alguns temes tenir un cert grau d’insatisfacció que et mogui a voler trobar noves sortides.


I una foto del viatge:

COMENTARI 6

Idees principals:
En el text anterior Kant ens dóna la seva opinió sobre la dignitat de les persones on diu que aquestes no tenen preu i que són un fi per a si mateix. També exposa el tema de la moralitat on diu que dins d’un regne de fins les persones seriem fins i no mitjans.

Títol: La importància de la moralitat.


Comentari:
Kant en el text considera que les persones són éssers que són fins per si mateixos, és a dir que serà la llei moral protegeixi als éssers que tenen un valor absolut, en si. L’autor diu també que tot té un preu, i que per tant tot allò que té un preu pot ser intercanviat. Però ens parla de la moralitat, on afirma que el fet de què l’ésser humà tingui moral fa el fet de no tenir preu.