Personalment, estic d’acord amb la frase anterior ja que penso que és millor ser una persona insatisfeta per què et fa possible cercar noves experiències, coneixements, alternatives,... que existeixen i que podem trobar al llarg de la vida. Per tant, aquesta persona sempre buscarà, a l’àmbit que sigui, noves fonts de coneixement que el faran adaptar-se a noves situacions. Gràcies a què es pot a adaptar, el farà una persona més dinàmica, flexible i oberta a nous suggeriments. D’altra banda, una persona satisfeta no busca l’excel·lència ni millorar cap àmbit de la seva vida, sinó que ja es troba acomodada amb allò que te i amb allò que fa. Per tant, serà una persona que no s’obrirà a noves experiències i serà rígida, estàtica, tancada,...
Penso que ser una persona insatisfeta no es quelcom negatiu com pugui semblar, sinó que es com un motor que et mou a provar, experimentar i anar-te enriquint al llarg de la vida. De la mateixa manera, ser una persona satisfeta amb tot el que te o fa, que podria semblar una cosa positiva, fa marcar un sostre o uns límits i la persona queda més limitada.
En conclusió, penso que el millor seria trobar un punt d’equilibri entre estar satisfet, però en alguns temes tenir un cert grau d’insatisfacció que et mogui a voler trobar noves sortides.
I una foto del viatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada