Activitat 11: Comentari Text Fedó (2)

En el fragment anterior de l’obra de Plató, el Fedó, podem observar un diàleg entre Sòcrates i Cebes. El Fedó, pertany a l’època de madirasa de Plató i on també podem veure un clar exemple del mètode socràtic mitjançant el diàleg i les preguntes, qüestions que es van plantejant. Sòcrates intenta convença a Sebes que les ànimes han de ser a l’hades ja que despres tornaràn a ressorgir. Per fer-li entendre parla del argument de la lluita de contraris, que afirma que totes les coses tenen i sorgeixen del seu contrari. A travès de diferents exemples, Sòcrates, mostra la teoria dels contaris. El fort i el dèbil, gran o el feble, el petit o el gran,... D’aquesta manera conclueix que les ànimes han de venir de l’Hades, ja que la vida sorgeix també de la mort com tots els contraris. L’ànima espera a l’Hades la nova incorporació al cos.

Activitat 10: Text del Fedó

«És possible que hi hagi una drecera que ens porti, amb l’ajuda de la raó, al terme de la recerca, ja que mentre tenim un cos i la nostra ànima es troba contaminada amb un mal semblant mai no podrem aconseguir adequadament el que desitgem. I afi rmem que el que desitgem és la veritat. Ara bé, el cos ens proporciona mil preocupacions a causa del seu necessari manteniment. A més a més, si sobrevé qualsevol malaltia, ens
impedeix anar a la captura del que és real. Ens omple d’amors i de desigs, de temors i fantasmes de tota mena i d’un munt de nicieses, de tal manera que, com diu la dita, sota el seu domini no podem mai ni tan sols posar-nos a ¡ pensar. Les guerres, les dissensions, les baralles no tenen cap altra causa que el cos i els seus desigs. En efecte, és per culpa de la possessió dels ¡diners que s’originen les guerres; i és el cos el que ens obliga a tenir diners, ja que hem de procurar-li el que calgui com a esclaus. Se’n segueix que, a causa de tot això, no tenim lleure per cultivar la fi losofi a. I el pitjor de tot és que, si algú de nosaltres arriba a deslliurar-se d’ell i es posa a investigar alguna cosa, inesperadament ens ataca, precipitant-se per qualsevol lloc, mentre estem investigant, fent fressa i confusió, de manera que per culpa d’ell ens resulta impossible arribar a veure la veritat. Al contrari, és cosa comprovada que, si hem de conèixer clarament alguna cosa, ens hem de desempallegar d’ell i hem de contemplar amb l’ànima sola la realitat en si mateixa. Aleshores, pel que sembla, assolirem allò que desitgem i que diem que és l’objecte del nostre amor, la saviesa; segons indica el raonament, això serà quan hàgim mort, no en aquesta vida. En efecte, si amb el cos no és possible conèixer res de manera absoluta, se segueix una de dues coses: o bé no posseirem mai el saber, o bé el posseirem quan haguem mort. Perquè aleshores l’ànima quedarà sola en si mateixa, separada del cos; però abans no. I mentre encara vivim, pel que sembla, ens acostarem més al saber en la mesura en què no tinguem relació ni comunió amb el cos, exceptuant el que sigui d’absoluta necessitat, i no ens contaminem de la seva natura, sinó que procurem mantenir-nos-en purs fi ns que el déu ens alliberi. D’aquesta manera, una vegada purs i deslliurats de la insensatesa del cos, probablement ens trobarem amb els qui són semblantment purs i coneixerem per nosaltres mateixos el que és pur. [La veritat possiblement és aquesta.] Perquè em temo que al qui no és pur no li està permès d’assolir allòque és pur.»

El text anterior pertany al llibre del Fedó de Plató. En el text Plató ens dona la seva opinió sobre la relació entre el cos i l’ànima. Afirma que el cos el que només ens porta són preocupacions i no podem aconseguir el que realment volem. Ens porta desitjos, amors i temors que, com diu en el text, sota el seu domini no ens deixen pensar. Per tant, l’objectiu del filòsof és conèixer la veritat i com que per mitjà del món intel•ligible, és a dir, el cos no el pot assolir, com a consegüent el filòsof no ha de témer a la mort. Desprès de la mort l’ànima quedarà sola per ella mateixa, separada del cos i això ens permetrà assolir aquesta veritat que quan l’ànima està dins del cos no podem captar. Per tant, només assolirem el coneixement pur quan l’ànima és deslliuri del cos i puguem captar les coses per si mateixes, en estat pur.

Activitat 9: Esquema de L'obra del Fedó

Activitat 8: El coneixement racional

"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."

El text anterior de Plató pertany a l’obra de Cràtil, obra de la seva segona època on Plató ja que el seu propi sistema filosòfic. El text ens parla del coneixement i de la seva existència. Plató, es pregunta que si totes les coses canvien i res no és manté el coneixement de les coses no és mai absolut. Per tant, si sempre està canviant no podríem trobar el coneixement en si mateix, no podem diferenciar la relació entre objecte i subjecte de coneixement. El que haurem captat avui de les coses demà haurà canviat i, per tant, si ha canviat no haurem captat el coneixement en si. En el món sensible, no podem captar les coses ni adquirir coneixement, ja que tot està en un fluix, en un canvi continu. Plató acaba explicant que allò que és bell o bo de cadascú dels éssers no pot canviar, i per tant, no ho podem captar a través del món sensible, sinó a través del món intel·ligible que és aquell que condueix als éssers, persones a la veritat.