"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."
El text anterior de Plató pertany a l’obra de Cràtil, obra de la seva segona època on Plató ja que el seu propi sistema filosòfic. El text ens parla del coneixement i de la seva existència. Plató, es pregunta que si totes les coses canvien i res no és manté el coneixement de les coses no és mai absolut. Per tant, si sempre està canviant no podríem trobar el coneixement en si mateix, no podem diferenciar la relació entre objecte i subjecte de coneixement. El que haurem captat avui de les coses demà haurà canviat i, per tant, si ha canviat no haurem captat el coneixement en si. En el món sensible, no podem captar les coses ni adquirir coneixement, ja que tot està en un fluix, en un canvi continu. Plató acaba explicant que allò que és bell o bo de cadascú dels éssers no pot canviar, i per tant, no ho podem captar a través del món sensible, sinó a través del món intel·ligible que és aquell que condueix als éssers, persones a la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada