Hobbes, partia principalment del pessimisme de l’ésser humà, on afirma que l’home és un llop per a l’home, això vol dir que vivim en una guerra continua de tots contra tots. De manera que Rousseau planteja una aspecte diferent, parteix de la hipòtisi d’un home natural, solitari, que en principi, no necessita la societat per viure. Hobbes, tracta més d’un egoisme propi, és a dir, està en una continua lluita permanent amb els altres mentre que Rosseau tracta més de un canvi a través de la comunitat igualitària. Hobbes planteja les seves lleis on és possible que veiem una societat on puguem conviure en pau, mentres que Rosseau, amb l’aparició de les propietats privades i l’egoisme que desencadena posa en perill la convivència pacífica fet que converteix l’èsser humà en malvat qun el fan sociable.
Penso personalment que Rosseau és més coherent, perquè afirma que vivim en una continua lluita permanent amb els altres i està mogut per l’egoisme pròpi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada