Activitat 4: “Del no-res no pot sortir res”

Del no-res no pot sortir res, és a dir, tot té un principi etern. Res té un començament ni un final, ja que existeix un ordre, un ordre on el punt d’inici és el punt final, de la mateixa manera que el del final és el d’inici. És com una continuïtat eterna que no s’acabava mai. Però, realment existeix aquest no-res? No podem pensar en el no-res ja que no sabem el que és i si no sabem que és no hi podem pensar i, per tant, no existeix. Una cosa no es pot crear, no pot sortir del no-res de la mateixa manera que nosaltres no hi podem pensar ja que mai no podem pensar en no-res. Si el que és, és i es pot pensar i el que no és, no existeix i no es pot pensar, en conseqüència, del no-res no pot sortir res.

Activitat 3: Parmènides

“Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat) quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és ( perquè no és factible), ni ho pots pensar”.

“Perquè és el mateix pensar i ésser”'

“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”

''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”

''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”

En els textos anteriors de Parmènides ens parla de que ell es planteja intentar arribar a alguna cosa estable, immutable. Parla de que existeixen dues vies o camins del coneixement de l’ésser: l’una on diu que allò és i no pot no ser i l’altre, on afirma que una cosa no pot ser la seva contrària, per tant, l’ésser és i el no-ésser no és. Per Parmènides, l’ésser no mora mai, és homogeni, i perdurarà sempre. Desde qualsevol lloc es pot arribar al coneixement de l’ésser, per què és com una esfera, és indiferent pel lloc on comencis sempre tornaràs al mateix punt. La seva filosofia es basa en el monisme ontològic, per tant, l’ésser és una sola realitat i per arribar a conèixer aquesta realitat trobem la via de l’opinió, que és aquella que tracta sobre tot el que podem dir i pensar de l’ésser.

Activitat 2: Heràclit

''Els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d'escoltar-la com després d'haver-la escoltat, atès que, encara que tot succeeix d'acord amb aquesta raó, s'assemblen a inexperts (...). Els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen”.

''Els contraris s'harmonitzen, i, de la diversitat, en
resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”.

'Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som”'.

''Després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una”.

En els fragments, Heràclit ens parla que tot segueix un ordre, una raó. Per Heràclit és fonamental la idea dels contraris, i com aquests contraris flueixen de manera que poden estar amb hegemonia o bé, en discòrdia. Però aquests dos contraria formen un tot, és a dir, que es necessiten l’un a l’altre, per tant, un no existeix sense l’altre. En aquest sentit diem que amb la lluita de contraris sorgeix la natura i esdevé la vida. Podrien ser un exemple les cares d’una moneda, que tot i ser oposades o contràries, les dues en conjunt formen part d’un tot, igual que Heràclit diu que totes aquelles coses que contenen oposats en són una. Per ell, res es manté, tot està en continu canvi, tot flueix.

Activitat 1: Anaximandre

Tormen de nou, curs nou i noves activitats. Espero que aquest curs descombrim coses noves.

"D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció,segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia,segons l’ordre del temps."

En el fragment anterior que es conserva de l'Anaximandre, parla de què existeix un ordre en la realitat i que la vida i la mort formen part d’un procés. Un procés en que el punt d’inici és el mateix que el final. I que al llarg de la vida, l’home viu injustícies i retribucions que s’han de fer front.