“Doncs, t'explicaré (tu escolta i recorda el relat) quines són les úniques vies de recerca pensables: l'una, que és no és no-ésser, és una ruta fiable, perquè la veritat l'acompanya; l'altra, que no és i que és necessàriament no-ésser, t'asseguro que és una sendera del tot impracticable, car ni pots conèixer el que no és ( perquè no és factible), ni ho pots pensar”.
“Perquè és el mateix pensar i ésser”'
“Mira amb fermesa les coses que, encara que lluny, es troben, això no obstant, presents a la teva ment, ja que mai no podries tallar de manera que l'ésser no es continués amb l´ésser, ni dispersant-lo totalment per totes bandes segons l'ordre del món, ni reunint-lo.”
''És indiferent el lloc per on puc començar, ja que hi tornaré de bell nou.”
''Allò que es pot dir i pensar ha de ser. Això és el que t'ordeno que consideris. He de desviar-te doncs d'aquesta primera via de recerca i desprès d'aquella altra per la qual els homes ignorats caminen bicèfals; (...) són arrossegats, sords, i cecs alhora, estupefactes, gent forassenyada, per a la qual l'ésser i el no-ésser són considerats el mateix i no el mateix per a la qual el camí de totes les coses és regressiu.”
En els textos anteriors de Parmènides ens parla de que ell es planteja intentar arribar a alguna cosa estable, immutable. Parla de que existeixen dues vies o camins del coneixement de l’ésser: l’una on diu que allò és i no pot no ser i l’altre, on afirma que una cosa no pot ser la seva contrària, per tant, l’ésser és i el no-ésser no és. Per Parmènides, l’ésser no mora mai, és homogeni, i perdurarà sempre. Desde qualsevol lloc es pot arribar al coneixement de l’ésser, per què és com una esfera, és indiferent pel lloc on comencis sempre tornaràs al mateix punt. La seva filosofia es basa en el monisme ontològic, per tant, l’ésser és una sola realitat i per arribar a conèixer aquesta realitat trobem la via de l’opinió, que és aquella que tracta sobre tot el que podem dir i pensar de l’ésser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada