''Els homes desconeixen aquesta raó que existeix sempre, tant abans d'escoltar-la com després d'haver-la escoltat, atès que, encara que tot succeeix d'acord amb aquesta raó, s'assemblen a inexperts (...). Els altres homes ignoren el que fan desperts, de la mateixa manera que obliden el que fan quan dormen”.
''Els contraris s'harmonitzen, i, de la diversitat, en
resulta la més bella harmonia, i tot ha estat engendrat per la discòrdia”.
'Entrem i no entrem al mateix riu, som i no som”'.
''Després d'escoltar el lógos, i no a mi, és savi reconèixer que totes les coses en són una”.
En els fragments, Heràclit ens parla que tot segueix un ordre, una raó. Per Heràclit és fonamental la idea dels contraris, i com aquests contraris flueixen de manera que poden estar amb hegemonia o bé, en discòrdia. Però aquests dos contraria formen un tot, és a dir, que es necessiten l’un a l’altre, per tant, un no existeix sense l’altre. En aquest sentit diem que amb la lluita de contraris sorgeix la natura i esdevé la vida. Podrien ser un exemple les cares d’una moneda, que tot i ser oposades o contràries, les dues en conjunt formen part d’un tot, igual que Heràclit diu que totes aquelles coses que contenen oposats en són una. Per ell, res es manté, tot està en continu canvi, tot flueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada