Activitat 5: Plató

L'intel·lectualisme moral socràtic: Protàgoras, 352b-c.
"Sòc.-- La gent creu de la ciència que no té cap força, ni dirigeix ni comanda; ben lluny de considerar que té aquestes funcions, creu que àdhuc en l'home en qui existeix no és la ciència que comanda, sinó una altra cosa, adés la passió, adés el plaer, adés l'enuig, ara l'amor, sovint la temença, considerant la ciència, en resum, com un esclau, el qual fan anar d'una banda a l'altra totes les altres forces. ¿Et sembla a tu una cosa així, o bé et sembla que la ciència és quelcom de bell i capaç de comandar l'home, talment que aquell que coneix el bé i el mal no es deixa governar per res més i tot ho fa segons el que la ciència ordena, perquè la ciència és per a l'home la millor auxiliar de l'enteniment?"

En el text anterior Plató fa referència en que diu que la ciència no dirigeix ni comanda a les persones, sinó que es fa mitjançant l’amor, el plaer, passió...
Per tant, la ciència és quelcom incapaç de manejar l’home i en conseqüència, l’home la pot manejar. Com a tots els textos de Plató, Sòcrates és al que a traves dels diàlegs, fa entendre a la gent la realitat i vol que aquests se’n adonin i reflexionin sobre la pregunta que se’ls està plantejant. Plató, vol aconseguir que la gent vegi el bé i també del mal i que puguin reflexionar per si mateixos. Per això, en el diàleg Sòcrates planteja la pregunta on suposa que la ciència no té res a veure amb l’home o al contrari, que la ciència és quelcom bell i capaç de poder governar l’home. Aquí, mitjançant el mètode Socràtic, vol que l’home per si sol pugui saber el que està bé i el que no ho està.

http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/prim1166.htm