Projecte 1: Vida i obra de María Zambrano

María Zambrano Alarcón va ser una filòsofa assagista espanyola. Va néixer a Vélez-Màlaga el 22 d'abril de 1904, població on va viure fins els quatre anys. Després d'una breu estada a Madrid, la família es traslladà a Segòvia. Uns anys en els quals va coincidir amb la gran amistat del seu pare, Blas Zambrano, amb el poeta Antonio Machado, que va ser fonamental en la seva vida. L'any 1927 assistí a les classes de José Ortega y Gasset i Xavier Zubiri a la Universitat Central de Madrid, completant la carrera de Filosofia i assumint un paper de mediadora entre Ortega i alguns escriptors joves. El 1931 va ser professora auxiliar de la Càtedra de Metafísica a la Universitat Central, càrrec que ostentà fins l'any 1936, alternant aquest treball amb la redacció de la seva tesi doctoral La salvación del individuo en Spinoza.Té amistat amb Luís Cernuda, Rafael Dieste, Ramón Gaya, Miguel Hernández, Camilo José Cela o Arturo Serrano Plaja a través de les Missions Pedagògiques i d'altres iniciatives culturals.

Fins al dia de la seva sortida camí de l'exili, María Zambrano residí successivament a València i Barcelona. Després d'unes breus estades a París i Nova York es dirigeix a L'Havana, on retroba Lezama Lima i és convidada com a professora de la Universitat i del Instituto de Altos Estudios e Investigaciones Científicas. De L'Havana es dirigí a Mèxic, on és nomenada també professora a la Universitat San Nicolás de Hidalgo de Morelia. Entre 1943 i 1944 dictà cursos en el Departament d'Estudis Hispànics de la Universitat de San Juan de Puerto Rico. A l'Havana, viurà fins el 1953, impartint conferències, cursos i classes particulars. Tornant a Europa s'instal•la a Roma fins l'any 1964, relacionant-se amb intel•lectuals italians com Elena Croce, Elemire Zolla i Victòria Guerrini, i espanyols com Ramón Gaya, Diego de Mesa, Enrique de Rivas, Rafael Alberti i Jorge Guillén.

Amb l'article de José Luis López Aranguren Los sueños de María Zambrano s'inicia un lent reconeixement a Espanya de la seva obra. La deterioració de la seva salut física és constant quan el 1978 va anar a Ferney-Voltaire, fins que el 1980 es trasllada a Ginebra. En aquest any, és nomenada Filla Adoptiva del Principat d'Astúries, el que va constituir el seu primer reconeixement oficial. L'any 1981 és recompensada amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, i al seu torn l'Ajuntament del seu poble la nomena Filla Predilecta. En aquesta última etapa l'activitat intel•lectual serà incansable, sent nomenada Filla Predilecta d'Andalusia el 28 de febrer de 1985. El 1987, es constituïx en Vélez-Màlaga la Fundació que duu el seu nom, i el 1988 se li concedeix el prestigiós Premi Cervantes. Finalment el 6 de febrer de 1991 María mor a Madrid, sent enterrada en el seu poble natal.

• Obra
  Horitzons del liberalisme (1930)
  Cap a un saber de l'ànima (1934)
  Filosofia i poesia (1939)(FCE Mèxic)
  Cap a un saber sobre l'ànima (1950)
  L'home i el diví (1953)
  Deliri i destí (escrit en 1953 i publicat en 1989)
  Persona i Democràcia: Una història sacrificial (1958, reeditat en 1988)
  Espanya, somni i veritat
  Els somnis i el temps (reeditada en 1998)
  El somni creador
  Clars del bosc (1977).
  La tomba d'Antígona, (1983) (Mondadori Espanya S.A., 1989)
  De l'aurora (1986)
  El repòs de la llum (1986)
  Els bienaventurados (1979)
  Per a una història de la pietat (1989)
  Unamuno (escrit en 1940 i publicat en el 2003)
  Cartes de la Pièce. Correspondència amb Agustín Andreu (escrit en els 70 i publicat en el 2002)
  La confessió, gènere literari i mètode (Luminar: Mèxic, 1943; Mondadori: Madrid 1988 i Siruela: Madrid, 1995)

• Enllaços:

http://cvc.cervantes.es/actcult/zambrano/

http://www.fundacionmariazambrano.org/