Activitat 14: Comentari Aristòtil

"En tot allò que és continu i divisible es pot prendre una part més gran, una de més petita o una d'igual, i això o bé respecte a la cosa mateixa o bé respecte a nosaltres; allò que és igual, és un terme mitjà entre l'excés i el defecte. Anomeno terme mitjà d'una cosa allò que està igualment allunyat de cadascun d'ambdós extrems: per això és un i el mateix per a tots. Però, respecte a nosaltres, allò que ni és excessiu ni és massa poc, no és pas un ni el mateix per a tots. (...) Així, doncs, qualsevol entès evita tant l'excés com el defecte, busca el terme mitjà i l'elegeix, però no el terme mitjà de la cosa, sinó el relatiu a nosaltres. Si tot coneixement és així com realitza bé la seva tasca, tot dirigint la mirada cap al terme mitjà i guiant les seves obres cap a ell (...); si, d'altra banda, la virtut -com també la naturalesa- és més exacta i més excel·lent que qualsevol art, haurà de tendir directament vers el terme mitjà. Parlo de la virtut ètica, perquè ella es refereix a passions i accions, i en aquestes hi ha excés i defecte i terme mitjà."

El text anterior pertany a Aristòtil on ens parla sobre la virtut i sobre el terme mitjà de les coses. Afirma que el terme mitjà és aquell que està tant allunyat de l’excés com del defecte. El terme mitjà troba la moderació per exemple, entre covardia i temeritat trobaríem el valor així com entre l'avarícia i la prodigalitat trobem la generositat. Per tant, la virtut, segons Aristòtil, és un hàbit adquirit i desenvolupat a través de l’ensenyament i la repetició dels bons hàbits i que es refereix a passions i accions i per tant, com diu al final del text, en aquest hi ha excessos i defectes que cadascú a de trobar el seu terme mitjà.

Activitat 13: Què és primer l’ou o la gallina?

És una de les preguntes què tothom s’ha plantejat alguna vegada, però realment, deixant de banda el que ens demostra la ciència, ens l’hem plantejada, segons el pensament de l'Aristòtil?
D’entrada tothom pensa que l’ou existeix primer, però d’aquí sorgeix la pregunta de qui va pondre aquest ou, però si diguéssim que primer va ser la gallina sorgiria la pregunta que d’on va sortir aquesta gallina. Per això, per aquesta qüestió Aristòtil planteja la distinció entre potència i acte, per justificar aquest canvi. Per tant, intenta superar Heràclit i Parmènides en elaborar la seva teoria del canvi, ja que, el canvi té lloc entre contraris. Considera que el canvi és el pas d’un estat a un altre, és a dir, de la privació a la forma. L’ou seria la privació, l’estat inicial i la gallina la forma, per tant, l’ou seria la gallina en potència. I la gallina ja seria l’acte, ja que és allò quan un ésser ja és fet. En conclusió, penso que segons Aristòtil la gallina va ser abans que l’ou per què els éssers tenen a dins seu capacitat de transformació per això, la gallina comença a ser en potència en l’ou.

Projecte 2: Context Històric

Context històric de 1904 - 1991

Maria Zambrano va néixer l’any 1904 a Vélez-Màlaga. Espanya vivia marcada per un règim de Restauració. Durant aquest període van sorgir una nova generació de polítics i nous moviments socials (republicanisme, obrerisme, nacionalisme). Però tensions socials van provocar l’augment de conflictes i la fallida del sistema, finalment, es va consumar el 1923, amb el cop d’Estat de Primo de Rivera que va posar fi al parlamentarisme i va instal·lar una dictadura militar. També, al 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial que va finalitzar el 1918. La dictadura de Primo de Rivera va estar marcada per una suspensió de la Constitució, prohibició dels partits..., però l’any 1930 va entrar en crisi amb el rebuig polític i social i la fi del suport del monarca, Alfons XIII, fet que al 1931 es produís la seva dimissió.

Al 1931 és van fer unes eleccions municipals que van donar la victòria a les forces republicanes. El monarca va renuncia al tron i es va proclamar la República. La República, però, va néixer en circumstàncies difícils. El feixisme havia començat el seu creixement a Europa i posava en perill tot sistema democràtic. El triomf del front popular d’esquerres el 1936, va ser la força per què els enemics de la República agafessin les armes. La conspiració militar comptava amb el suport de les forces de la dreta. El 14 de Juliol es va produir l’assassinat de Calvo Sotelo. Això va ser l’inici de la Guerra Civil espanyola que va durar del 1936-1939. El 1939, les tropes franquistes van arribar a la frontera pirinenca i va néixer una dictadura que va consolidar a Franco com a poder absolut d’Espanya. Molta gent es va haver d’exiliar com és el cas de Maria Zambrano, que va estar a París, Nova York, L'Havana. El 1939 també es va desencadenar la Segona Guerra Mundial que va finalitzar el 1945.
Espanya continuava amb la dictadura, tot hi que amb forts moviments socials d’oposició. Però a la mort de Franco el 20 de novembre de 1975, va deixar enrere la dictadura actual per una democràcia. Durant el govern de Suárez – Calvo Sotelo, el 23-F de 1981, és va produir un cop d’estat del coronel Tejero, però va ser condemnat i processat. L’any 1982 va entrar al govern Felipe González. Maria Zambrano va morir el 1991 en ple govern socialista.

Activitat 12: Aristòtil o Plató?

Aristòtil era deixeble de Plató, però en la seva filosofia podem trobar una crítica a la teoria del seu mestre. Plató defensava que existeixen dos móns el sensible i l’intel·ligible on en el món sensible ens presenta aquella realitat visible, perceptible, és a dir, el món de les coses i el món intel·ligible és on es troba la realitat per si mateixa, la idea de les coses i per tant, que no podem mai assolir les idees sinó podem arribar al món intel·ligible. Per altra banda, Aristòtil considera que el món intel·ligible no existeix i en la seva teoria ens parla de la matèria i de la forma com a substàncies individuals. La matèria de l'Aristòtil correspondria amb el cos de plató i en canvi l’ànima, l’essència de les coses és trobaria en la forma. Aristòtil defensa que la forma és immanent deixat enrere la teoria Platònica de què les idees són transcendents. La bellesa no existeix en un món intel·ligible sinó que existeix en les coses. Aristòtil defensa una teoria realista per això, segons la meva opinió penso que és més creïble la seva teoria ja que si observem la teoria platònica, no podem explicar ni tenir proves de l’existència del món intel·ligible, món que segons Plató, és el món de les idees, de l’essència de les coses. Per això, penso que la teoria de l'Aristòtil és molt més coherent i li podem trobar més sentit que no pas en la teoria platònica, ja que si les idees són l’essència de les coses no és possible que estiguin separades.