Aristòtil era deixeble de Plató, però en la seva filosofia podem trobar una crítica a la teoria del seu mestre. Plató defensava que existeixen dos móns el sensible i l’intel·ligible on en el món sensible ens presenta aquella realitat visible, perceptible, és a dir, el món de les coses i el món intel·ligible és on es troba la realitat per si mateixa, la idea de les coses i per tant, que no podem mai assolir les idees sinó podem arribar al món intel·ligible. Per altra banda, Aristòtil considera que el món intel·ligible no existeix i en la seva teoria ens parla de la matèria i de la forma com a substàncies individuals. La matèria de l'Aristòtil correspondria amb el cos de plató i en canvi l’ànima, l’essència de les coses és trobaria en la forma. Aristòtil defensa que la forma és immanent deixat enrere la teoria Platònica de què les idees són transcendents. La bellesa no existeix en un món intel·ligible sinó que existeix en les coses. Aristòtil defensa una teoria realista per això, segons la meva opinió penso que és més creïble la seva teoria ja que si observem la teoria platònica, no podem explicar ni tenir proves de l’existència del món intel·ligible, món que segons Plató, és el món de les idees, de l’essència de les coses. Per això, penso que la teoria de l'Aristòtil és molt més coherent i li podem trobar més sentit que no pas en la teoria platònica, ja que si les idees són l’essència de les coses no és possible que estiguin separades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada