És una de les preguntes dificils de contestar però, Descartes va asegurar que allò que és indubtable és que “jo” existeixo i per tant, si jo existeixo vol dir que els altres també existeixen per què també s’identifiquen com “jo”. Així que, la reallitat esdevé quan hi ha un “jo” pensant i aquesta relació entre el jo i el pensar que Descartes resumeix amb, cogito ergo sum, és el que determina la realitat.Però com sabem que el que estem pensat és real? Ja que els sentits ens poden enganyar i per tant no poder captar la realitat tal com és. D’aquesta manera, des del meu punt de vista penso que és difícil poder constatar si existeix el que hi ha fora de la ment però si que és evident l’existència del “jo” pel fet que el que si que és real és que estem pensat. Per tant, el que té la condició de real és el fet de jo estic pensant una cosa però el que no podem demostrar és l’existència d’una realitat única per a tothom. Per què cadascú tindrà un coneixement d’aquesta realitat segons la seva manera de pensar i depenen dels seus sentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada