Molts filòsofs han volgut demostrar l’existència del “jo” com Descartes o bé com Hume qui va afirmar que el jo no és una cosa immutable sinó que és un conjunt de percepcions que la imaginació uneix, al contrari que Descartes. Segons la meva opinió penso que el “jo” no és pernament ni inmutable com diu Hume. Ja que nosaltres no som els mateixos que fa uns anys. Desde que neixem fins que morim el jo és va transformant, va canvian de manera de pensar, d’interpretar la realitat, les percepcioms o bé les emocions. Per això, penso en un jo flexible que està en continu canvi segons les experiències viscudes. Per tant, jo no soc jo sempre. Hi ha persones que es miren en una foto i que no s’identifiquen amb elles mateixes i no nomes fisicament sinò de la manera que es veuen o que pensen. Això si, hi ha com una mena d’essencia de la persona que es present a llarg de tota la seva evolució. Com a síntesi, penso que el nostre jo esta en continu canvi i , per tant, no es la mateixa cosa al llarg de la nostra vida ja que podem enriquir o ampliar el nostre coneixement i això pot fer canviar la manera de percebre les coses i pert tant del nostre jo. Pero encara que canvi el jo existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada