El text anterior pertany al Tractat de la naturalesa humana de Hume. En el text Hume ens parla de la filosofia de la creença i de la realitat exterior. Segons Hume arribe
m a coneixer els cossos o la matèria a partir de les nostres idees i impresions internes i que són fruit d’una experiència personal de cadascú. I el coneixement seria una composició que anem fent de les nostres idees. Per tant, tot raonament humà queda reduït a l’experiència i la creença que l’acompanya i esta produïda per l’hàbit, la repetició. Per aquest motiu, com podem coincidir o demostrar l’existència dels objectes de la realitat externa? A Hume el porta a dues conclucions una seria que nomes podem coneixer allò que se’ns apareix i no allò que és (fenomenisme) i la segona que no podem arribar a conèixer la realitat deslligant-la de la causa (esceptisisme). Ell no nega l’existència de la realitat exterior sino nomes la creença de que hi són. I que és quelcom innavitable i que tothom la té. Respecte a la existencia de Déu afirma que no la podem demostrar i que, per tant, no la podem conèixer, ja que no podem veure la relació causa-efecte. Hume es mostra com un agnostic al no poder-la demostar aquesta causalitat, si que es pot conèixer l’efecte (la creença) pero no podem veure la causa per què no podem demostar l’existència de Déu.
m a coneixer els cossos o la matèria a partir de les nostres idees i impresions internes i que són fruit d’una experiència personal de cadascú. I el coneixement seria una composició que anem fent de les nostres idees. Per tant, tot raonament humà queda reduït a l’experiència i la creença que l’acompanya i esta produïda per l’hàbit, la repetició. Per aquest motiu, com podem coincidir o demostrar l’existència dels objectes de la realitat externa? A Hume el porta a dues conclucions una seria que nomes podem coneixer allò que se’ns apareix i no allò que és (fenomenisme) i la segona que no podem arribar a conèixer la realitat deslligant-la de la causa (esceptisisme). Ell no nega l’existència de la realitat exterior sino nomes la creença de que hi són. I que és quelcom innavitable i que tothom la té. Respecte a la existencia de Déu afirma que no la podem demostrar i que, per tant, no la podem conèixer, ja que no podem veure la relació causa-efecte. Hume es mostra com un agnostic al no poder-la demostar aquesta causalitat, si que es pot conèixer l’efecte (la creença) pero no podem veure la causa per què no podem demostar l’existència de Déu. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada