“Nada de lo real ha de ser humillado”
Parteix de dues qüestions: raó poètica i creació de la persona. La raó poètica està inspirada per la “raó vital” d’Ortega. La raó-poètica, el mètode, s'inicia com coneixement: visió poètica, amatent a la recepció, a la visió reveladora. La vigilant atenció, esdevé receptiva. Després, la raó actuarà revelant; la paraula s'aplicarà en el traç dels símbols i més enllà, on el símbol perd la seva consistència quotidiana, mantindrà tan sols el vincle. És quan la raó-poètica apareixerà, com acció metafòrica, essencialment creadora de realitats i abans de res de la realitat primera: la de la pròpia persona que actua transcendint-se, perdent-se a si mateixa. Aquest tema forma un mètode adequat per la consecució del fi poposat que és la creació de la persona. Aquest el separa en quatre punts: L'home com ésser que pateix la seva transcendència, la fenomenología del temps, la forma somni i la qüestió ètica: l'acció essencial. Zambrano considera que l'home ha d'esgotar les seves formes actuals per què el possible continuï obrint-se: donar pas a l’irrealizable. Poc sabrem del que som capaços si no ens sotmetem a noves exigències. Parlant del racionalisme, aquest no preten descobrir l’estructura de la realitat sinó que, recolza el poder desde la seva presuposició, la realitat ha de ser transparent a la raó, una i intel•ligible. Situat entre veritats definitives, l’home deixa de sentir el pas del temps. La preocupació de Zambrano és humanitzar la història y la vida personal. Aconseguir que la raó esdevingui un instrument adequat pel coneixement de la realitat. Humanitzar la història, assumir la pròpia llibertat.
Enllaços:
Parteix de dues qüestions: raó poètica i creació de la persona. La raó poètica està inspirada per la “raó vital” d’Ortega. La raó-poètica, el mètode, s'inicia com coneixement: visió poètica, amatent a la recepció, a la visió reveladora. La vigilant atenció, esdevé receptiva. Després, la raó actuarà revelant; la paraula s'aplicarà en el traç dels símbols i més enllà, on el símbol perd la seva consistència quotidiana, mantindrà tan sols el vincle. És quan la raó-poètica apareixerà, com acció metafòrica, essencialment creadora de realitats i abans de res de la realitat primera: la de la pròpia persona que actua transcendint-se, perdent-se a si mateixa. Aquest tema forma un mètode adequat per la consecució del fi poposat que és la creació de la persona. Aquest el separa en quatre punts: L'home com ésser que pateix la seva transcendència, la fenomenología del temps, la forma somni i la qüestió ètica: l'acció essencial. Zambrano considera que l'home ha d'esgotar les seves formes actuals per què el possible continuï obrint-se: donar pas a l’irrealizable. Poc sabrem del que som capaços si no ens sotmetem a noves exigències. Parlant del racionalisme, aquest no preten descobrir l’estructura de la realitat sinó que, recolza el poder desde la seva presuposició, la realitat ha de ser transparent a la raó, una i intel•ligible. Situat entre veritats definitives, l’home deixa de sentir el pas del temps. La preocupació de Zambrano és humanitzar la història y la vida personal. Aconseguir que la raó esdevingui un instrument adequat pel coneixement de la realitat. Humanitzar la història, assumir la pròpia llibertat.Enllaços:
http://www.nueva-acropolis.es/filosofia/Articulos/MZambrano4.htm
http://fcgjung.com.es/art_45.html
http://www.fundacionmariazambrano.org/ver.aspx?p=mariazambrano/pensamiento&m=mar
http://cvc.cervantes.es/actcult/ZAMBRANO/acerca/moreno.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada