112. (V). Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel·lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una altra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans.
El text anterior, pertany a Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I de Hume. En el text, Hume parla de que les accions humanes en cap cas són essencialment racionals, com altres filòsofs havien dit anteriorment (Plató, Aristòtil), és a dir, situar la raó en el principi per tal d’explicar-ho tot. Per això Hume assegura que la raó no pot promoure totes les accions ja que són els sentiments i les afeccions els que ens porten a fer o sentir les diferent coses. D’aquesta manera assegura que és una reacció emotiva i no pas racional. Ens posa l’exemple del cas de preguntar a una persona per què fa exercici i en aquest exemple es veu que conforme anem preguntant anem trobant diferent raons que ens fan arribar a la conclusió que darrere de les accions no hi ha una mateixa raó racional sinó que són els desitjos, sentiments o afeccions que porten a la persona a duu a terme aquella acció o activitat. Per tant, per a Hume, l’origen de les idees morals es troba en el cor de l’home, a l’interior on situem els nostres sentiments que ens impulsen a mouren’s. D’aquesta manera podem sintetitzar que els sentiments formen part de nosaltres i que així doncs no és la raó la que guia les nostres accions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada