Projecte 6: María Zambrano - Audio

Aquí us deixo l'últim treball sobre María Zambrano. Espero que us agradi:



Gràcies a Tots! I Bon Sant Jordi!

Activitat 25: Kant (1724 - 1804)

"No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, perquè amb quin mitjà hauria de ser despertada la capacitat de coneixement per exercir-se si no és amb objectes que commouen els nostres sentits i ara provoquen per ells mateixos representacions, ara posen en moviment l'activitat del nostre enteniment perquè les compari, les lligui o les separi i elabori així la matèria bruta de les impressions sensibles per aconseguir un coneixement dels objectes que s'anomena experiència? Segons el temps, doncs, cap coneixement precedeix en nosaltres l'experiència, i amb ella comencen tots.

Però encara que tot el nostre coneixement comença amb l'experiència, no per això certament tot procedeix de l'experiència. Ja que bé podria ser que fins i tot el nostre coneixement experièncial fóra un compost de tot el que rebem mitjançant impressions i de tot el que la nostra pròpia capacitat de coneixement produeix per ella mateixa (ocasionat merament per mitjà d'impressions sensibles), addició aquesta que no distingim d'aquella matèria bàsica fins que un llarg exercici ens ho assenyala i ens ensinistra per fer-ne la separació.

Hi ha, doncs, almenys una qüestió que encara necessita una recerca més detallada i que no s'ha d'enllestir de seguida a la primera ullada: la qüestió de si hi ha un coneixement semblant, independent de l'experiència i de les impressions dels sentits. Aquests coneixements s'anomenen a priori, i es distingeixen dels empírics, els quals tenen les fonts a posteriori , això és, en l'experiència."

Crítica a la Raó Pura , Introducció , I

El text anterior pertany a la introducció de la Crítica de la Raó Pura de Kant. En el text Kant ens parla de que tot coneixement comença amb l’experiència ja que amb els objectes que percebem pels sentits ens permeten lligar, comparar…Però, no per això el coneixment s’origina tot ell en l’experiència. Segons Kant, s’inicia amb el que ell anomena impressions, aquestes en el moment que les captem cada subjecte li donem una forma i gràcies a la capacitat de conèixer unifica aquestes impressions. Kant afirma que hi ha dues formes de coneixement allò que rebem per les impressions i allò que produïm per la nostra facultat de coneixer. D’aquí és qüestiona de que si existeix un coneixement independent de l’experiència, allò que és pur i és el que anomena a priori, d’altra banda els distingeix dels quals depenen de l’experiència i, per tant, són empirics que els anomena a posteriori.
Per tant, Kant està d’acord amb que tot coneixement comença amb l’experiència i les impressions però afirmant que aquestes soles no poden fonamentar el coneixement.

Projecte 5: María Zambrano Alarcón

Durant tot l'any he anat treballant amb una filòsofa del segle XX i aquí deixo un Powerpoint de tota la seva vida-Pensament-Obra. Espero que us agradi:

María Zambrano Alarcón

View more presentations from marta.alvarez.

Activitat 24: Moral Hume

112. (V). Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel·lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una altra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans.

El text anterior, pertany a Investigació sobre els principis de la moral, apèndix I de Hume. En el text, Hume parla de que les accions humanes en cap cas són essencialment racionals, com altres filòsofs havien dit anteriorment (Plató, Aristòtil), és a dir, situar la raó en el principi per tal d’explicar-ho tot. Per això Hume assegura que la raó no pot promoure totes les accions ja que són els sentiments i les afeccions els que ens porten a fer o sentir les diferent coses. D’aquesta manera assegura que és una reacció emotiva i no pas racional. Ens posa l’exemple del cas de preguntar a una persona per què fa exercici i en aquest exemple es veu que conforme anem preguntant anem trobant diferent raons que ens fan arribar a la conclusió que darrere de les accions no hi ha una mateixa raó racional sinó que són els desitjos, sentiments o afeccions que porten a la persona a duu a terme aquella acció o activitat. Per tant, per a Hume, l’origen de les idees morals es troba en el cor de l’home, a l’interior on situem els nostres sentiments que ens impulsen a mouren’s. D’aquesta manera podem sintetitzar que els sentiments formen part de nosaltres i que així doncs no és la raó la que guia les nostres accions.

Projecte 4: L'obra de María Zambrano: El pensament

“Nada de lo real ha de ser humillado”

Parteix de dues qüestions: raó poètica i creació de la persona. La raó poètica està inspirada per la “raó vital” d’Ortega. La raó-poètica, el mètode, s'inicia com coneixement: visió poètica, amatent a la recepció, a la visió reveladora. La vigilant atenció, esdevé receptiva. Després, la raó actuarà revelant; la paraula s'aplicarà en el traç dels símbols i més enllà, on el símbol perd la seva consistència quotidiana, mantindrà tan sols el vincle. És quan la raó-poètica apareixerà, com acció metafòrica, essencialment creadora de realitats i abans de res de la realitat primera: la de la pròpia persona que actua transcendint-se, perdent-se a si mateixa. Aquest tema forma un mètode adequat per la consecució del fi poposat que és la creació de la persona. Aquest el separa en quatre punts: L'home com ésser que pateix la seva transcendència, la fenomenología del temps, la forma somni i la qüestió ètica: l'acció essencial. Zambrano considera que l'home ha d'esgotar les seves formes actuals per què el possible continuï obrint-se: donar pas a l’irrealizable. Poc sabrem del que som capaços si no ens sotmetem a noves exigències. Parlant del racionalisme, aquest no preten descobrir l’estructura de la realitat sinó que, recolza el poder desde la seva presuposició, la realitat ha de ser transparent a la raó, una i intel•ligible. Situat entre veritats definitives, l’home deixa de sentir el pas del temps. La preocupació de Zambrano és humanitzar la història y la vida personal. Aconseguir que la raó esdevingui un instrument adequat pel coneixement de la realitat. Humanitzar la història, assumir la pròpia llibertat.

Enllaços:

http://www.nueva-acropolis.es/filosofia/Articulos/MZambrano4.htm

http://fcgjung.com.es/art_45.html

http://www.fundacionmariazambrano.org/ver.aspx?p=mariazambrano/pensamiento&m=mar

http://cvc.cervantes.es/actcult/ZAMBRANO/acerca/moreno.htm