Definicions

Individu: és qualsevol ésser complet que pertany a una espècie, sigui animal o vegetal.
Individualisme possessiu: cada ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
Sociabilitat natural: l’ésser humà necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies. La societat no és fruit d'un pacte.
Contractualisme: és fruit d'un acord entre els éssers humans per evitar la lluita d’uns contra els altres.
Estat de natura: estat previ a la societat, en que l'individu és lliure, i no existeix la llei.
Pacte social (Rosseau): contracte que fan els individus en que cedeixen la llibertat natural a la voluntat general i canvi, reben la llibertat civil.
Antropologia social: interpreta aquestes expressions culturals i intenta compondre'n el significat.
Socialització primària: introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
Cultura: conjunt d’artefactes, idees, tradicions, costums, valors i formes de conducte que un determinat grup humà accepta coma propis.
Subcultura: Grup de persones que viuen la cultura de manera diferent però, no posen en qüestió la cultura.
Contracultura: és un moviment de rebel.lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternanitves.
Nous moviments socials: tribus urbanes, grups d’atac social, grups socials alternatius. Protesten daant de situacions. TIC.

Civilitzacions: és l’agrupació cultural de més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.
Etnocentrisme: Actitud que analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
Xenofòbia: odi envers els estrangers.
Apofòbia: el rebuig i menyspreu envers el poble.
Racisme: ideologia que afirma que hi ha races inferiors i superiors.
Relativisme cultural: grup de persones que estudien una cultura però desde els valors propis d'ella, no desde la seva.

Universalisme: descobreix uns valors compartits, entre els quals destaca les diferències culturals.

De quina manera podem assolir la convivència entre les cultures?

És una de les preguntes que podríem opinar de diferents maneres, una d’elles seria que si podem conviure amb altres cultures, però crec que poca gent, com està la societat actual, ho accepta com a tal. Diria, que segons la meva opinió, penso que la societat no accepta les diferents cultures. L’individu avui dia no vol conviure amb altres cultures que no sigui la seva, per la senzilla raó que quan una persona marxa a l’estranger, li “obligen” la nova societat a ser de la seva cultura o bé adaptar-se a noves costums. Penso que cada individu se li hauria de respectar la seva cultura i les seves costums, però quan ells viuen en la nostra societat nostres els hi posem moltes facilitat però, si nosaltres anem al seu país, en la majoria dels casos no s’accepta la nostra. Penso que aquest és un dels temes que fa que més gent no li agradi la convivència amb altres cultures. El respecte és el factor més essencial per la convivència de persones de diferents cultures, o pertanyents a la mateixa cultura.

Textos escollits de Samuel P. Huntington

"Estem assistint «al final d'una era de progrés» dominada per les ideologies occidentals, i estem entrant en una era en la que civilitzacions múltiples i diverses interaccionaran, competiran, conviuran i s'acomodaran unes a altres. Aquest procés planetari d'indigenització es manifesta àmpliament en el ressorgir de la religió que s'està donant en tants llocs del món, i més concretament en el ressorgiment culturals en països asiàtics i islàmics, generat en part pel seu dinamisme econòmic i demogràfic"

Huntington El choque de civilizaciones Cap. 4

"La societat humana és «universal perquè és humana, particular perquè és societat». De la comú condició humana se'n deriva una moralitat mínima «tènue», i «les disposicions universals» es troben en totes les cultures. En lloc de promoure les característiques suposadament universals d'una civilització, els requisits de la convivència cultural exigeixen investigar allò que és comú a la majoria de civilitzacions. En un món de múltiples civilitzacions, la via constructiva és renunciar a l'universalisme, acceptar la diversitat i cercar atributs comuns".

Huntington El choque de civilizaciones Cap. 12

Podeu trobar la vida i obra: http://www.xtec.cat/~lvallmaj/academia/hunting2.htm

Esquema

Diferències entre Hobbes i Rousseau

Hobbes, partia principalment del pessimisme de l’ésser humà, on afirma que l’home és un llop per a l’home, això vol dir que vivim en una guerra continua de tots contra tots. De manera que Rousseau planteja una aspecte diferent, parteix de la hipòtisi d’un home natural, solitari, que en principi, no necessita la societat per viure. Hobbes, tracta més d’un egoisme propi, és a dir, està en una continua lluita permanent amb els altres mentre que Rosseau tracta més de un canvi a través de la comunitat igualitària. Hobbes planteja les seves lleis on és possible que veiem una societat on puguem conviure en pau, mentres que Rosseau, amb l’aparició de les propietats privades i l’egoisme que desencadena posa en perill la convivència pacífica fet que converteix l’èsser humà en malvat qun el fan sociable.

Penso personalment que Rosseau és més coherent, perquè afirma que vivim en una continua lluita permanent amb els altres i està mogut per l’egoisme pròpi.

Individualisme possessiu

1. Idees principals

El text ens parla de les cinc característiques que resumiesen l’individualisme possessiu. Ens diu que l’ésser humà és lliure de la dependencia dels altres i això és el que el fa humà i també remarca que l’ndividu és essencialment el propietari d’ell mateix. La societat humana es basa en relacions mercantils.

2. Títol

Trets de l’Individualisme

3. Anàlisi

El text ens parla del home segons l’individualisme possessiu que defensa la llibertat dels èssers humans, la responsabilitat de les seves accions i el tipus de relacions dins d’una societat. Utilitza cinc proposicions concretes que ho defineixen. La primera es refereix a la possibilitat que té l’home de ser lluire, de no dependre de les voluntats dels altres, sinó ser ell mateix. Com comenta el text quan l’home és lliure també és humà. La segona defineix que la llibertat de la dependència dels altres significa que hi ha una llibertat en les relacions amb altres individus, vol dir que tothom té llibertat per escollir les seves relacions. A la tercera ens diu que cada individu és propietari d’ell mateix, que és responsable dels seus actes i que, per tant, cap home deu res a la societat. La quarta tracta sobre el que pot alienar l’individu. Diu que una persona no pot alienar tota la seva propietat sobre la seva persona i capacitats, que no pot desentendre’s de tot el que té, en canvi, pot alienar la seva capacitat per treballar. L’última es refereix a que la societat humana esta formada per una sèrie de relacions mercantils. Penso que es refereix que la relació entre els individus és d’intercanvi.

Definicions

Raó teórica: és aquella que s’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap el conèixement de la realitat per explicar-la i compendre-la.

Raó pràctica: ús de la raó que mira d’orientar l’acció. S’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecusió d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.

Metafísica: part de la filosofia que tracta sobre allò més enllà dels sentits.

Ultimitat: arribar a les qüestions últimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: protagonista de l’acció de conèixer (jo).

Opinió: és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.

Interés emancipador: per alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió d’aquells que els manipulen.

Dogmatisme: estan segurs de conèixer. Consideren que podem arribar realment a conèixer.

Escepticisme moderat: no es pot arribar a conèixer la realitat, però ells es comporten d’acord amb allò que és més probable.

Perspectivisme: manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant diferents perspectives, cada un de nosaltres té la seva pròpia visió del món.

Realisme: afirmen que podem arribar a conèixer la realitat tal com és. Dona prioritat a l’objecte.

Idealisme: afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. No podem coneixer les coses tal com són, sinò com se’ns mostren.

Noesis: consiència que s’obre a la realitat.

Prejudici: judicis previs que hem adquirit per educaió, cultura, socialització.. Formen part del coneixement.

Ignorancia: estat de la ment en que s’admet el desconeixament sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta coma certa perquè prové d’algú a qui és un expert en la materia.

Evidencia sensible: evident el que se’ns presenta com a indiscutible. En l’ordre de la sensibilitat, les dades del sentits.

Adequació: la veritat s’entén com una relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte.

Coherència: criteri de veritat que es basa en que un proposició ha de deduir-se logicament del conjunt de proposicions que en formen part.

Pragmatisme: afirman que el que és útil és vertader.

Consens: acord entre uns interlocutors que formen una comunitat ideal de diàleg.

Contingent: allò que és però podia no existir.

Necessari: allò que és i no pot no se.

Virtualitat: per referir-nos al conjunt de percepcions i sensasions generades amb ajuda d’un suport tècnic. Donen la aparença de quelcom físic.

El virtual és real?

Segons la meva opinió, el virtual és real per què nosaltres ens creiem el que estem veient, encara que suposem que es una aproximació a la realitat. Suposem que aquelles imatges són reals i ens creiem que aquella situació pot estar passant de veritat. Per tant, ja que sabem que aquella acció no ha passat a la vida real, sí que nosaltres mateixos ens ho creiem. El virtual no és real comparan-lo amb la nostra realitat però si que existeix la virtualitat i nosaltres la podem percebre. Però per altre banda no es real del tot, ja que la persona no pot estar fisicament en aquella realitat. Nomé la veu i se la pot creure i recrear-se amb ella.

Adequació i verificació pragmàtiques

1.Quina relació s’estableix en el text entre la veritat i la vida real de les persones? La veritat és una propietat que té tothom per adequar la realitat a cadascú.

2.Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?
Aquelles que podem assimilar, fer vàlides, corroborar i verificar. El que és útil.

3.Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s´entén per pragmàtic? Quina? Si. Per què el text ens diu que la certesa de les coses és quan es pot comprovar, per això és la relació que té comuna amb el pragmàtic.

4.Pot haver-hi el cas d´idees certes sense conseqüència pràctica? Raona la resposta i posa’n algun exemple. Segons el que diu el text no. Però jo crec que si que pot haver per què la gent pot tenir idees “certes” però sense poder veure les conseqüències.

William James (vida i obres): www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/James%20William.htm

COMENTARI 3

1. Idees Principals

El text ens parla de la veritat, del que es cert. La veritat té que veure amb la certesa de les coses i el que és cert podríem dir que és real. Quan diem real volem dir el que és autèntic, pot ser cert o fals. La concordança és la coincidència entre l’enunciat i la cosa que ens diu, és a dir, quan és cert i real diem que hi ha concordança.

2. Títol

Veritat o realitat?

3. Comentari

Segons la meva opinió el text diu que aquestes tres paraules estan lligades, tenen un tipus de relació. Com diu el text, el que és cert és real, jo trobo que no és per a tothom. Ja que no hi ha una única veritat i una única realitat. Cada persona pot entendre per veritat la seva visió de les coses i la seva manera de pensar. Per això cal veure el que és vertader a partir de la certesa que coincideix amb l’enunciat amb el que es fa referència d’aquesta manera, és pot dir realment el que és cert.

4. Mètode i comparar amb altres

El text pren de la fenomenologia que es centra en anar a les coses mateixes, pretén conèixer el que són les coses en la presentació a la consciència, al subjecte. En comparació amb el realisme que creu que podem conèixer la realitat tal com és, és a dir, existeix per ella mateixa, independentment del subjecte. La fenomelogia afirma que les coses es capten per la consciència.
En comparació amb l'idealisme que aquest afirma que la realitat no existeix independentment del subjecte que la conegui, la fenomenologia creu que si, que és necessari donar prioritat a la consciència, però també considera que els objectes no s’adapten al subjecte, sinó que se li manifesten.

COMENTARI 2

1. Resum del contingut

El text de José Ortega y Gasset ens parla de com el coneixement del que ens envolta és diferent segons cada persona. En funció de la seva experiència, la seva perspectiva o la seva manera de viure. Cada persona és una vida i, des del seu punt de vista, en ressalta unes coses i d’altres no les veu o li passen desapercebudes. Mentre que una altra veien el mateix, pot experimentar tot el contrari. Això, no només fa referència als objectes que ens envolten sinó també a l’origen de l’Univers.

2. Títol

Una o moltes realitats.

3. Comentari

Segons la meva opinió, crec que persones podem arribar a conèixer la realitat segons la nostra experiència, història, perspectiva, el lloc on vivim....
Així que fem aproximacions de la realitat sense arribar a la realitat absoluta. No podem arribar a conèixer tal qual és, per què és diferent a cadascú. Cadascú construïm una realitat a partir de nosaltres mateixos i creiem amb allò que sabem i allò que ens han dit. Per això igual que com passava amb la veritat, la realitat no és ni una ni única.

4. Mètode i comparar amb altres

El text defensa el perspectivisme, que manté que si que es pot arribar a conèixer la realitat, però amb totes les diferents perspectives, és a dir, els punts de vista que tenim els individus. Comparat amb el criticisme, ja que aquest creu que és possible obtenir coneixements certs però sempre que intentem aclarir fins on podem arribar les nostres facultats de conèixer i intentem contrastar críticament els nostres coneixements amb la realitat.
També el podem comparar amb el dogmatisme, que el dogmatisme manifesta que estan segurs de conèixer i que poden arribar realment a conèixer, és a dir, a la veritat universal. En canvi el perspectivisme té més en compte els diferents punts de vista.

Podem arribar a conèixer?

Sí, si entenem “conèixer” com una activitat que té com a objectiu la captació de les coses de manera que nosaltres i les altres ho puguem compartir i entendre. No és el mateix que coneixement, ja que podríem dir que conèixer és buscar la veritat de les coses i ho fa el subjecte mentre que coneixement és quan ja hem trobat una explicació d’alguna cosa o fenòmen (seria l’objecte de coneixement). Penso que la veritat de les coses no és només objectiva sinó també subjectiva i no només recau en tu mateix sinó també en els altres. No podem anomenar “conèixer” quan tenim una opinió sobre una cosa, però no sabem del cert si es correcte. En aquest cas seria una aproximació parcial. En conclusió, tots podem arribar a conèixer, però tots podem aportar una visió diferent d’un mateix objecte de coneixement. La veritat absoluta és difícil d'arribar-la a conèixer.

Definicions

Saber ordinari: Es funda en l’experiència de la vida quotidiana. Es basa en el què de les coses.

Saber científic: Busca l’organització sistemàtica del coneixement i explicar per que els fets són d’aquesta manera. Busca no només el què sinó el per què.
Saber filosòfic:rigorós, sistemàtic que vol trobar les respostes últimes als grans enigmes de l'ésser humà.

Ciència: experiència entesa com a experimentació i l’aplicació de les matemàtiques a l’estudi de la realitat.

Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada, ordenada i orientada a la consecució d’un fi. Es sol utilitzar en les ciències.

Axioma: Principis fonamentals indemostrables dins del sistema axiomaticodeductiu.

Inducció incompleta: s’obté una conclusió general a partir de casos singulars coneguts per l’experiència per elaborar una llei general.

Hipòtesi: suposició provisional que encara no ha estat confirmada. Quan es confirmen es converteix en llei.

Llei: són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets.

Teoria: Conjunt de lleis d’una ciència.

Falsació: una hipòtesi és refuta o falsa, quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts.

Comprensió: consisteix en captar-ne el sentit, per la qual cosa cal situar-se dins els fets.

Mite: narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

Mètode empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment.

Empirisme: separa les dues fonts del coneixement l’experiència i la raó i es basa en l’experiència.

Mètode trascendental: no mira d’esbrinar quin es l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo i donar-ne raó.

Joc de llenguatge: models que descriuen les situacions comunicatives amb formes de vida.

Hermenèutica no normativa: No posa normes a la comprensió. Considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possibles la comprensió.

Pretensions de validesa de la parla: són la veritat, veracitat, intel·ligibilitat i correcció moral. Normes de la comprensió.

Ontologia: tracta sobre l’ésser.

COMENTARI

1.Explicar idees principals.

El text ens parla de la filosofia i de l’aclariment lògic dels anunciats. Posa enfasis a que no es tracte d’una cosa teòrica sinó pràctica es una activitat que permet tenir les coses, idees, pensaments clars.

2.Posar-li títol.

L’aclariment.

3.Quina es la filosofia dins del text?Per què Wittgenstein. Afirma que la filosofia es una activitat. Comenta la frase subratllada.

La filosofia dins del text té la funció d’aclarir i precisar amb precisió tots els pensaments. Per aquesta manera afirma que la filosofia es una activitat i per tant, aclarir els pensaments d’una manera precisa.

4.Quin mètode està emprant l’autor?Compara amb altres mètodes.

L’autor utilitza el mètode analiticolingüístic que considera que la major part dels problemes filosòfics es plantegen perquè les expressions filosòfiques creen confusions. Per això analitzen el llenguatge i intenten aclarir-ho. Consideren la lògica com el llenguatge perfecte. Assenyalen que a la filosofia li toca aclarir de manera lògica els pensaments. Comparat amb el transcendental que no mirar d’esbrinar l’origen del nostre saber sinó que mira de fonamentar-lo i de donar-ne raó. Descobrir les condicions que ens fan capaços de pensar, actuar, esperar, per tant es fa una pregunta: ”Què és l’ésser humà?”. Comparat amb el mètode empirista que es centra en l’origen de la filosofia i el valor dels nostres coneixements que depenen de l’experiència sensible, per tant, la finalitat és explicar tots els nostres coneixements referint-los a l’origen dels quals. El analiticolingüístic es centra en el llenguatge i per això, la tasca de la filosofia serà analitzar el llenguatge i intentar aclarir-lo.

5. Busca informació sobre Wittgenstein.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

Qüestions

Com justificaries que l´afirmació "només sé que no sé res" és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia. En què consisteix la saviesa? D´entre els citats més avall, qui diries que és savi? Raona-ho
-Una persona vella que ha viscut molts anys.
Crec que tampoc és savia del tot, però té coneixement i experiència de la vida, perquè la seviesa no nomès és als llibres sinò que també, ens la marca la vida.

Mètodes filosòfics

Els problemes de la vida contemporània

1. Per què l´existència de l´home actual és centrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres?

L´home fuig del seu propi buit, només es qüestiona les preguntes del dia, és a dir, no ens preocupem ni reflexionem dels problemes quotidians o importants. L´home es torna superficial.

2. Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?

Sí. Intento reflexionar sobre les meves decisions em qüestiono freqüentment la rutina diària.
Que faig aquí ?

3. Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània?

L´home fuig de si mateix, fa transcorre la vida sobre la superfície de si mateix. Renuncia a adaptar actituds radicals i últimes.

Hipòtesi, llei i teoria

1. Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis i teories són conjunts de lleis. Les lleis són anuncians que expressen el comportament que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable. Mentre les teories són totes les lleis que formen una ciència.

2. Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de l’evolució (Darwin), la forma la llei de la selecció natural.
Teoria de la relativitat (Albert Einstein), lleis del moviment.

Esquema del saber científic

Definicions (ciutadania)

Ciutadà: persona que viu i forma part d’una ciutat.

Política: ciència que estudia com governar un Estat i tracta de la seva organització i dels seus afers.

Democràcia: sistema polític que permet el sufragi universal, és a dir, que els ciutadans tenen dret a elegir qui governarà el país per les d’eleccions.

Tirania: pressió sotmesa sobre els altres i de sotmetre’ls a una autoritat.

Drets humans : sèrie condicions que ha de tenir tota persona i ha de ser respectada

Estat de dret: és aquell estat que es basa en el compliment de la llei.

Individualisme: forma com es mostra una persona que només pensa en si mateixa. Afirma que és previ l’individu a la societat.

Socialisme: Teoria que afirma que la societat és anteriora l´individu.

Justícia: valor que defensa que tothom tingui el que li pertoca. Respecta els drets.

Poder: Domini o autoritat sobre algú o alguna cosa.

Què és la Filosofia?

La Filosofia és com una ciència que mitjançant el raonament i la lògica, busca donar una explicació de tots els coneixements i també intenta explicar el paper de l'home a la naturalesa i la seva existència. Podríem dir que la Filosofia es troba entre la Teologia i la Ciència i tracta amb els conceptes i principis més fonamentals que van lligats amb el pensament. Es planteja buscar sempre l’origen, la conquesta del saber per assolir més coneixement de temes com ara la formació de l’univers, l’origen de la vida, si totes les coses que ens passen tenen sentit o no, si hi ha vida desprès de la mort... Bàsicament es planteja tot allò que fa referència a l’home i al món. Dit d’ una altra manera, la Filosofia ens fa reflexionar, preguntar-nos sobre qui sóm, on anem, què volem aconseguir, com vivim, si existeix un destí,... És una ciència molt antiga que prové dels grecs. Hi va haver-hi filòsofs molt importants a l’antiga Grècia que filosofaven, és a dir, buscaven el saber amb la finalitat d’adquirir més coneixement sense cap més finalitat, per fugir de la ignorància que ells consideraven l’absència del saber.